Memòria d’una solemne tristor

Un relat de: llamp!
A un incís del temps em remeto
Per fer memòria d’aquella solemne tristor
Que em té resclosit i garratibat
Quan es palesava ta inquieta promptitud.

Però, tot i amb això, no hi havia més raó
Per entristir al teu costat, que la saó
Pervivent en l’intens aroma del cafè
En el que una tassa feia evaporar la solitud.

Una resquícia del teu somriure
No és suficient per fer-me aflorar
El sentiment de culpa que m’ofega
Quan, de sobte, ofrenes aquesta barrabassada.

Estic sumit en una suma tristor
Que em resta facultats restant-me a tu
I no albiro l’escapatòria
De la frívola i malèvola tendència a difuminar-me.

No és més trista la sort que no ve
O la càlida abraçada que m’esberles
En ser imaginada pel meu cos commogut
I el traspuar de l’emoció sostinguda.

Infereixo la tristor sense ser-ne conscient.
Tanmateix, vull persistir en l’intent
De cercar un perquè
A la commiseració de la meva negligència.

Ets una gran amiga
Que promou la voluntat de resistir
El pas dels anys fets afanys
Mentre les amistats garlen tothora.

He crescut, submís, a aquest sentiment
Que m’exhorta a titubejar
En un vaivé de vitalitat ferotge
I rutilant gratitud per acomodar-te.

Entristeixo, sí, com el que més,
Com qui es quadra davant la funesta
Dissort del badoc que bada
O de la pessigada que pessiga.

Si la meitat del patiment em fos perdonada
Et faria saber com n’és d’abrusadora
La melangiosa representació de mi mateix.
I, sense cap més pretensió, postulo la tristor.

Comentaris

  • És un relat ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 22-09-2015 | Valoració: 10

    ... molt intens, de sentiments durs i que arriben al cor d'una manera que fa imaginar una turbulència sentimentalment violenta i d'una melanconia abominable. En un moment t'hi preguntes per què. Jo crec que és aquí on rau la solució a aquesta mena de maleïts problemes que ens deixen tan extensament, podríem dir infinitament, buits.


    Sergi : )

  • A vegades, cal[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-09-2015 | Valoració: 10

    A vegades, cal ser conscient de les coses que ens envolten; i la tristor n'és una de molt amarga. Per què no ho podria ser com la cervesa? Estàs trist, malament, però el dir-ho és el primer pas per sortir-ne. No conec el motiu de la tristesa, l'imagino, però si n'ets conscient ja has fet la primera passa. Una abraçada, poeta.

    Aleix