Cercador
Memòria de la terra
Un relat de: -- Compartir:
Seré la màscara blanca tallada en fusta
que habita els llindars del bosc.
I des d'allà vetllaré a distància...
escoltant el silenci en la veu d'una flor nova.
Seré la flor que va néixer per recordar al món
que els camps havien estat prats.
La flor que no sap de jardins...
la flor de secà que només l'aire acarona.
Seré només una ombra entre les ombres
que a voltes vol tornar a cel obert.
La fressa del bosc em reclama...
em recorda que tan sols sóc esperit.
Seré una ombra oculta rere una màscara blanca...
Seré una màscara vetllant una flor...
Seré una flor gairebé invisible...
Seré una màscara blanca ocultant una ombra...
Seré ombra en el bosc de la memòria...
Seré la memòria del silenci...
Seré el nom secret d'una màscara...
Seré el breu record d'una flor...
Seré la fressa de l'aire...
Comentaris
-
ens hi podem veure[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 15-06-2009
retratats en qualsevol d'aquestes paraules que ens lligues amb força mestria. Un poema de present passat i futur, en poques paraules, m ol intens i profund.
M'ha agradat.
Felicitats per la teva poètica.
Ferran -
Segurament seràs...[Ofensiu]Romy Ros | 25-04-2009 | Valoració: 10
tot el que vols ser perque amb un poema tan sensible com aquest pot ser el record, el bosc i la memòria de la natura alhora. Gr+acies per compartir els teus relats i la teva sensibilitat poètica amb nosaltres!
-
Fosc i alternatiu, potser?[Ofensiu]Bonhomia | 25-04-2009 | Valoració: 10
Molt bon relat. Molt fosc. Expliques com et fiques en un amagatall, no sé si per ser feliç d'aquesta manera, o per tornar als orígens o, potser, perque no et conformes amb la vida i vols buscar un lloc alternatiu.
En tot cas, és un bell poema.
Un petó.
Sergi -
Futur i passat conflueixen en un present.[Ofensiu]angie | 10-04-2009
Bon poema, pel significat intrinsec.
El crit de la natura s'ofega en el record (memoria) d'un desig (futur) inabastable.
Interessant!
angie
-
M'ha agradat.[Ofensiu]jos monts | 01-04-2009 | Valoració: 10
Segurament seràs la flor que deixaràs més records.
I quant desapareixies en el lloc de la teva ombra, en naixeran milers.
-
Dius..[Ofensiu]onatge | 28-03-2009 | Valoració: 10
"Seré" i jo et dic que segurament ja ets... Ets la dona-persona amb la memòria de la terra. Ets el silenci de la flor, l'eco del bosc...
Salut.
onatge
Valoració mitja: 10
l´Autor
73 Relats
288 Comentaris
72071 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88
Biografia:
No hi ha volta enrere.No puc deixar de sentir ara.
No sóc la mateixa,
estic creixent de nou...
(Vaig haver de fantasiejar
només per sobreviure).
Si algú vol contactar amb mi, pot fer-ho al e-mail:
derosella@gmail.com