MeloRepte 15 - Corren (Gossos)

Un relat de: MELOREPTE

El Melorepte - Corren (Gossos)



DON'T ASK - desideri

Fuig. No preguntis.
Cremen les respostes
quan les paraules són amargor.

Plou i s'inunda
el cervell per complet
que s'esforça per sobreviure.

On cercaràs
allò que et manca
si els camins es tanquen en deixar-los?

Enlloc, quan la set et viu en la gola.
Fuig, ànima en pena,
cendra del dubte.

***

De tots amors - Carme Cabús

Nit que es desvetlla sens tu,
parany de la solitud,
tot ombra.

Parla de tu el meu ofec,
em moc enmig l'aire opac,
t'invoca.

M'esclafa la lluna al fred,
la teva finestra és closa,
ja orba.

Com un ull ens va mirar
somrient-nos abraçats,
fent fronda.

Camí de la llibertat
van ser els teus petons carnals,
salobres.

Mai no t'ho vaig saber dir
i avui no et resten per mi
penyores.

Pena que m'enduc endins,
on basteixo amagatallls
d'aromes

i faig culte dels sabors
que has deixat de tots amors,
aurores.


***



Caiguda - deomises

Cau.
Enmig del foc
I abraça la brasa encesa
I abrasa la solitud d'un sol
Que ja no sap cremar en un cel
Fet de tenebres i cendra,
Cansat d'il·luminar
La mesquinesa
De l'home.
En pau.

Pren
Allò que no
T'ompli i només serveixi
Per aparentar que tens companyia
I corca el cansat record de la darrera paraula
Dita i la conxorxa del silenci
S'atura al teu davant
I et parla, caprici
De qui amb res
Corprèn.

Prou.
Crides al vent
Amb forces que saps
Que s'esgotaran abans del començ
I et venç la derrota del desfici pel no-res
I et persegueix la perpetuïtat
De saber que les passes
Caminades s'obliden
En la pols del camí
De nou.

Blaus.
Mar i cel que t'envolten
Et devoraran en l'anonimat,
En la grandesa de la infinitud
I t'adonaràs que segueixes sent ínfim
Malgrat l'esforç per mantenir-te
Dret en constant equilibri
Fràgil, i qualsevol
Cop l'altera
I caus.



Paraules d´aigua - Xantalam

Plou fa estona
amb la cadència rítmica
monòtona
d'oferiment letàrgic
Des de la finestra
observo les gotes d'aigua
que llisquen i corren
per la superfície translúcida
Gotes que ballen
zigzagades vives
signes canviants
com si algú gargotegés
un jeroglífic acuós
En un instant de lucidesa
atanso els llavis
l'alè càlid dibuixa un cèrcol
i es revela
com tinta invisible en un pergamí
el que esdevindrà.
Davant dels meus ulls
que ploren.


És tard? - Rita O'Neal

Allò que mai et vaig dir, el que et vaig plorar,
sentiments empassats en absolut desordre,
amb el temps són la guia de les meves obres:
et faria res poder-los catalogar?


Pressa per retrobar allò que va passar,
tot allò que enyoro i que tinc por de perdre.
Por d'ensopegar un altre cop amb les cendres
d'aquest amor que entre els dos vam socarrimar.


Corro carrer avall cercant-te sense parar
entre semàfors i senyals, seguint dreceres.
Les imatges em venen al cap, no m'esperes.
Et trobo, estic torbada, no has canviat.


És tard per inventar junts tot el que ens vam perdre?


Massa lluny - Bruna86

Trepitjant les tenebres dels temps,
ja res no té salut ni marxa enrere
i
malgrat l'enyor de tants instants que
cauen lents en l'oblit més profund
del no-res,
avui tot sembla ser molt menys sol
que la meva pobra ànima de poeta
entotsolada;

i és per això que necessito arrencar
a córrer,
si pot ser saltant els tolls,
els molls,
les estrelles
i totes les fulles folles,
i
arribar carrer enllà, i córrer més ràpid
que una ploma al vol del buf del vent
per demanar-te,
finalment,
que si vaig massa lluny;
que si m'entrebanco massa lluny,
a algun lloc incert al fons del pou
de la penombra,
m'estiguis esperant,
només tu
i
aquells teus ulls que tan enyoro.

Trepitjant les tenebres dels temps,
ja res no té salut ni marxa enrere.


Volen - kispar fidu

Entre els carrers, com somnis que fugen,
amunt, ben alt, alçant-se mentre imploren
els crits dels menys atordits
i els qui no s'ensorren.

Corren, ells corren.
Volen, sempre amunt.

Pluges sota les pestanyes,
llums d'incandescències trobades
que s'enyoren d'esperances gastades
que caducaren en temps ja oblidats.

Imatges que no se'n van.
Desesperances que perduren.

Mirant amunt. Traspassant núvols cúmuls
més enllà d'il·lusions que un va trencar.
Somric, i a la ment la desconcertant
i constant pregunta: qui sóc?

Raigs de llum, que esborren tristors.
Dibuixen diferents escenes en nous paisatges,
per caminar, despertar; i seguir avançant.
Descobrir, despertar; mai més amagar.

Per què no dir? Deixar de somiar?
Cessar de pensar? Oblidar-se d'existir?

Gotes d'aigua que fugen,
somrients entre paraules que deambulen
pels pensaments que resten retinguts
en moments que sempre podran ser obtinguts
i perduren.


El món s'enfosqueix en aquest instant - Ferran d´Armengol

Sé que el temps ens pot canviar,
però tampoc ens canvia tant,
o no canviem i tan sols
evolucionem en l'espai
o en el temps.
Estic confós per tanta bellesa
que va marxar en un instant.

Amb orgull banal
vivim d'il·lusions,
veient com no hi ha res
que ens mudi el sentit.

Ens creem afanys fantàstics
per viure la nostra farsa,
pintant-la de tarda de pluja
on riem i ballem, contents,
abans de sortir corrents,
sota un aiguat on no esquivem els tolls,
que ens fa retrobar-nos ben molls.
Esbosso un somriure, còmplice,
i ella ho fa també,
un somrís llest i mofeta.

Els batecs del cor es desfermen,
i s'atansa al meu costat,
m'agafa de les mans i clou les parpelles
-no entenc el perquè ho fa,
és com si em faltes la llum-
Em cerca els llavis,
i després d'un tempteig breu
la seva humitat m'escorcolla,
llepant-me, tastant-me.
No voldria que sortís mai de dins meu,
i alhora voldria ser dins d'ella,
ara mateix.

I el món s'enfosqueix en un instant...

Alguna cosa ens ha canviat,
la meva vida és pretendre
retornar amb ella un cop més,
visc talment un somni errant.

Acceptaré el veredicte lacerant,
ja no hi és,
i no podré fer-li comprendre
que me l'estim de veritat.

El món s'enfosqueix en aquest instant.


Ploma a l´aire - Llampec

Ploma a l'aire...

Ta ta tan!
tatata...
tatata ta tan! tan!
tatata ta tan! tan!
tatata ta tan! tan!

Ploma a l'aire...
cercant destins per unir,
entra per la finestra...

Em busca un destí ?

Fujo, he de sortir de pressa!
He de córrer! He d'arribar!

Tinc una cita amb el meu neguit.
Aviat hi seré, res ni ningú m'aturarà.

Em contradic quan ploc i faig sol alhora.

Abans de decidir la fi em deixo endur
per la candidesa
d'aquest dia inigual i heterogèni.

Inspecciono els propis sentiments i pensaments.

Mentrestant aquí a la plaça,
asseguda a la taula,
m'arriba la ploma del destí.

Algú em busca, he de respondre a la crida.

He de córrer,
més ràpid, a córrer!

M'aturo... miro al voltant.
No sé on sóc ni m'importa.

Corro, corres, correm.
Estic arribant...bfff!

Jo també arribo... bfff!
Arribo, arribes, arribem.

Plomes neguitoses a dojo,
atmosfera de plomes en erupció,
que s'esbatussen per un lloc al destí.

I tu, i jo,
som aquí per demostrar-nos
el nostre incipient neguit.

Ta ta tan!
ta ta ta...
tatata ta tan! tan!
tatata ta tan! tan!
tatata ta tan! tan!




Desperta't! - ametista

No em diguis el teu nom, no sé si tindria prou temps per recordar-lo…


Però què importa!
Va,
corre,
afanya't,
agafem les motxilles buides
I emplenem-les de vespres memorables.
Corre,
xipollejarem als tolls d'aigua amb les xiruques noves
I ens riurem dels qui fan cua dins les caixes amb rodes
en carreteres insomnes,
mentre davallem vitencs entre els xiprers d'inimaginables viaranys.


No em preguntis on anem, no he trobat el mapa de la infinitud…


Però no t'amoïnis!
Va,
Vinga,
Ràpid,
Pren-te per dinar un entrepà de núvols distrets
I una carmanyola plena d'hores lliures.
Corre,
Llisquem en l'aire nítid com dents de lleó, fugisseres
de la mà d'una nena que plora i es consola
amb el desig que ha demanat i que s'esmuny entre el feix de la boira.


I no em demanis que et torni a casa, no sé si voldria tornar-t'hi…




Votacions

Veredicte



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de MELOREPTE

MELOREPTE

14 Relats

4 Comentaris

14999 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
La Vida,
sense Música,
seria un error.

***

La Literatura,
sense Melodia,
també.

Aquest Repte Melòdic o Melorepte (MELO) va néixer durant un sopar de relataires gràcies a la idea de l' ixnuir. Entre els relataires ha anat agafant cos i forma.

Per a nodrir-lo, només cal:

1. Escoltar i deixar-se endur per la melodia proposada.

2. Imaginació, creació, inspiració, lletres per a confeccionar els relats i/o poemes i/o proses poètiques que ens transmeti la peça seleccionada i penjar-los com a resposta en el post de l' MELO de la convocatòria en curs, dins del termini establert.

3. Un temps per a les votacions.

4. El Veredicte, amb un/a nou/va guanyador/a de l' MELO per a triar la següent peça musical...

5. El Melorepte s'ofereix amb o sense condicions.

I endavant!

NORMES PER A LES VOTACIONS

1- Tenen dret a votar: Tots els participants del MELO en curs, tan si són lectors com autors. També poden votar els demés autors, encara que no hi hagin participat.

2- Es voten 2 poemes per cada autor o lector participant en el Repte en curs (excepte si el jutge vol modificar aquesta norma, sempre amb un preavís de 24 hores abans de les votacions).

3- Es pot utilitzar el pseudònim de cadascú per a votar, no s'accepta el pseudònim "melorepte" en les votacions (com abans).

4- No seran vàlids els autovots, ni els realitzats fora de termini de la votació (si hi ha pocs vots es tindrà en compte el criteri del Jutge).

5- Es declararan nuls, els vots d'aquells relataires que no s'ajustin a les normes anteriors.

______________________________

Sóc el Melorepte, busca'm pel Fòrum!
______________________________

USUARI : melorepte

CONTRASSENYA : La pots demanar al FÒRUM o al correu electrònic de l'ARC (l'Associació de Relataires en Català).

==> Ets qui ha proposat el nou Melorepte?
==> Ara només et falta penjar-lo a relatsencatala.cat ...

Ajuda't amb :

La PLANTILLA !