Melodies de mar blava

Un relat de: joandemataro

I el seu cos nu,
cansat, ha deixat a terra.
Difuminat per ocres tonalitats...
mentre una suau brisa l'acarona,
alleugerint-lo de l'escalfor
d'un sol abrusador.

No sent solitud...
melodies de mar blava l'acompanyen
i seguint el compàs de les onades
el relaxen amb esquitxs de pau
mentre joguineja amb els raigs de llum
i els fa esclatar en mil colors,


Sent felicitat, es tomba
i es deixa adormir
mentre els seus somnis desperten.

Comentaris

  • Calma i repós[Ofensiu]
    AVERROIS | 13-05-2010 | Valoració: 10

    Una poesia de molta serenitat i tranquil.litat d'ànima. La mar ens dona aixó...la sensació de ser part d'un tot molt més acollidor, un lloc de pau.
    Mercés pels teus comentaris, et seguiré llegint.

    Una abraçada.