Melodia de l'amor

Un relat de: somnisdecolors

L'amor, final i da capo per tornar a començar.
L'amor, notes agudes i altres de més greus.
L'amor, temps de sentir i temps de silencis.
L'amor, temps d'espera i temps de començar.
L'amor, melodies felices i melodies tristes.
L'amor, melodies vibrants que et fan tremolar.
L'amor, format per dos instruments..

L'amor, en definitiva, un compàs de ritmes i de sentiments que podria durar eternament. L'amor, en definitiva, un sentiment tan simple i tan complex com estimar, i ser estimat.

Us en podeu fer una idea de amb que l'he comparat?
Sí, això mateix, amb la música que tan endins pot arribar a la gent i fer-l'ha sentir com mai abans... Com l'AMOR.

Comentaris

  • Ets molt jove...[Ofensiu]
    natasha | 30-01-2011

    ... però tens ànima! M'encanta!
    Una abraçada

  • Precioses comparacion[Ofensiu]
    Nyanga | 30-01-2011

    Molt bonic i unes comparacions molt ben conseguides, m'ha encantat...i és que portes tota la raó del mon...l'AMOR..és aixi!
    Una abraçada, gracies!!

  • estic d'acord amb la comparació[Ofensiu]
    joandemataro | 24-01-2011 | Valoració: 10

    l'amor i la música et fa sentir emocions i sensacions molt pregones, meravelloses...
    una salutació des de mataró
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

somnisdecolors

23 Relats

37 Comentaris

19887 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Nascuda en un petita illa del mar mediterrani,
illa repleta de somnis i normalment bones intencions.
Vaig arribar aquí un bon migdia -per ser més exactes, com diu la meva mare, a l'hora en que circula l'electricitat 220 (14.20)- era un fred Gener d'un bon any 1995.
La meva infància ha estat lo millor que podia demanar, sempre envoltada de gent que m'estimava i em mimava. Les anades a cercar caragols o esclata-sangs, amb el pare i l'avi; les coques fetes amb la mare i l'àvia; i les jugades amb els germans i cosins.
L'adolescència, bé encara no l'he acabada de passar, però el camí que ja n'he recorregut no ha estat de lo més fantàstic, encara que he tingut molts bons moments i moltes bones companyies. He tingut la mala sort de comptar amb una malaltia que hem va acompanyar durant tot un any, però que vaig aconseguir superar. En realitat pot ser ha estat sort i tot, hem vaig fer forta, valenta, lluitadora, i vaig aprendre a entendre a les persones amb malalties i no només a compadir-les.
Vaig comptar amb la mort de dues persones estimades, el món s'hem desfeia a les mans, però en realitat això també m'ha ajudat a fer-me encara més forta.
Vaig aprendre que l'estimació o amor, no li pot a tot, que les relacions que tu creus perfectes poden ser perilloses. Però jo, durant aquest temps de pujades i baixades, vaig tenir la necessitat de convertir-me en una persona optimista, per tant, crec que cada baixada ens aporta un nou valor i més energia per tornar fins a dalt. No vull que us quedeu només amb les baixades... He pogut, i tinc la sort de poder gaudir d'uns amics i amigues fantàstic, elles ho son tot per jo, són qui més saben de jo i de la meva vida, del que m'agrada i el que no suporto; amb qui passo més temps i els millors moments. I ara, sempre que puc intentar xalar al màxim de l'oportunitat que hem van donar aquell 1995.