MELMELADA

Un relat de: AVERROIS

Són les nou del matí i un rau rau m'ha fet decidir a aixecar-me del llit.- Encara que estic de vacances això de la manduca no perdona. Deixo a la meva estimada al llit i sense pressa em faig una cafetera de bon cafè. Després ho preparo tot a la tauleta que tinc a l'habitació i que està davant de la terrassa que dona al mar. Com que és estiu la tenim oberta i puc sentir el remor de les onades. He tingut sort aquest any i he pogut llogar un apartament a primera línia de mar sense soroll de cotxes, ja que no poden passar per davant. Durant el dia la gent s'amuntega a sobre la sorra per torrar-se literalment i si estic a la terrassa puc sentir les flaires de tota mena de pomades anti-cremades. M'agrada la mar però odio les aglomeracions.
Ja tinc tot el que necessito, el termos amb el cafè, unes quantes torrades acabades de fer, la mantega i com no la melmelada de maduixa que em fa venir salivera. Quan estic a punt d'untar la melmelada veig que la meva companya comença a bellugar deixant part del seu cos nu a la vista. Miro el pot de la melmelada i els formosos pits que sobresurten del llençol. Per un moment m'imagino els meus dits plens de melmelada repassant suaument i lentament els seus mugrons que s'alçarien a l'espera de que la meva llengua desitjosa.
Un altre moviment duu fora de la meva vista l'objecte del meu desig i com un autòmat unto el meu pa amb mantega d'aquella melmelada que tan m'agrada.
- Joan, quina olor de cafè. Què n'hi ha per mi?
-Hi tant, bella dorment!
Ella, com la venus sortida de la mar s'aixeca lentament del llit i com el que no vol és posa aquelles calcetes tan minúscules que em fan perdre el cap i s'atansa cap a la taula. Un cop s'ha assegut mira el pot de la melmelada, em mira a mi i amb un somriure de dolenteria unta els seus dits i me'ls fa passar lentament per els llavis.
Una hora després, el cafè segueix estan al termos, els nostres cossos estan abraçats i tan sols queda una pista del delicte...un pot de melmelada, buit.

Comentaris

  • bon relat[Ofensiu]
    joandemataro | 22-01-2011 | Valoració: 10

    que desprèn el desig sexual, l'instint.... i tot al voltant de la dolça melmelada, et felicito
    fins la propera, una abraçada des de mataró
    joan

  • Recordatori[Ofensiu]


    Benvolgut/da relataire:

    Recorda que, a més del Concurs ARC de Microrelats ARC A LA RÀDIO 2010, també tenim en marxa aquestes altres activitats:

    - Gimcana Virtual Literària ARC 2010: enllaç

    - Concurs ARC de Narrativa Breu 2010 "Barcelona, t'estimo": enllaç

    - Loteria de l'ARC: enllaç

    - Club de Lectura Virtual ARC: enllaç

    Participa-hi!

    Gràcies,

    ARC


  • Sensual[Ofensiu]
    brins | 13-10-2010 | Valoració: 10

    Una història que contempla un període de temps curt, però intens. Amb frases encertades i insinuoses has sabut conduir molt bé el lector fins un secret que no has volgut explicar. No calia dir res més... Felicitats!

    Que tinguis sort!

    Pilar

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370102 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!