Melangiosa la Mort d'amor

Dolç sospir de vida
canós d'edat,
xiuxiueja al vent
ja cansat;
cantin vius
i ballin morts.

Anhel d'amor
i plor de vellesa,
amb bastó de pols
i rellotge d'arena,
escriu futur
amb ploma de dols.

Pare d'estel fugaç
i fill perdut d'Elios
guarda vigia
a fletxa d'Eros.

A gràcia fortuna es donada
i ombra ara no acompanya,
acompanya sinó a breus un ànima
única amb camí .

Bressol de temps
tranquil al fi,
hi dorm com nen,
pur destí.