Mel i diamants

Obre els ulls... obre'ls... shhhh, lentament... no hi ha presses. Ulls de color mel, mel i estrelles que brillen tota l'eternitat. Et miro.. t'observo.. obre els ulls, lentament, que vull veure com desperten, encara adormits, encara sense tot el seu esplendor. M'enlluernes... no te n'adones, però em torno tonta, de tanta veritat que amagues, i jo aquí, sense res més que la realitat. Mira'm, que et vull veure i vull que em vegis. Em veus? Veus tot el que sóc? Jo a tu et veig. Et veig i t'admiro, i et necessito.
Ulls mel, dolços i brillants, és on hi amagues tot el que mai m'has dit, totes les coses que encara busco, desxifrant els teus gestos i la teva cara: el teu ser. Tinc tant per conèixer, i tant per saber. Ets tu, sóc jo, som tots dos. Som això, i ningú ens ho pot treure... Et descobriré tot, pas per pas, lentament, i seràs meu, encara que no en siguis conscient. Perquè una vegada et conegui ja res em podràs amagar. Seràs meu, encara que mai faci servir el meu dret sobre tu. Sóc teva? Digues-me, què veus? Potser sí que sóc teva. Pot ser que ja em coneguis? Em coneixes?
I et veig, dins una cova de diamants extraviats que s'alegren i juguen, i salten, i t'acompanyen. Diamants que canten cançons d'una època que ja no existeix, sepultada sota el mar- venjatiu i rabiós,- sense haver-se pogut defendre. T'expliquen tots els secrets que ells han pogut viure, de reis modestos i humils, de regnes atacats i conquerits, i t'entenen - la teva infelicitat, el teu patiment. Jo també t'entenc.
Una cova que brilla gràcies al llum de la lluna caiguda, malenconiosa, trista i ploranera, perquè fa temps que ja no pot volar, i t'il·lumina només a tu, destinada a viure per sempre més clavada a aquestes pedres, que li obren ferides al cos i vessen rius de sang platejada on hi jugaves tu de ben petit. T'il·lumina a tu, i la teva cova, i els teus somnis. Somnis de paper, de cartró, de draps vells que s'esguerren amb només el tacte. Somnis de colors inimaginables, que em ceguen de tantes fantasies que amaguen.
Obre els ulls, lentament, i desperta, que t'espero... ets meu? Vull ser teva.