Meduses

Un relat de: Tiamat

- Hmmmmm! Quina oloreta!! Què estàs cuinant?
- Medusa a la planxa.
- Caram, medusa! I d'on l'has tret aquesta? fa molt bona olor! Et deu haver costat molt, no?
- No, què va! Aquesta l'he tret de la bassa d'aquí casa.
- Ai coi, se us hi fan meduses?
- Sí sí, des que vam ruixar les males herbes amb aquell pesticida de polioretà, que tenim la bassa plena de meduses. I avui he dit, recoi! Allà dins no hi fan res, saps què? pesca'n alguna i fes-la per sopar!
- Ben fet que fas.. Mira, no t'ho creuràs, jo un cop me'n vaig trobar una a la tassa del vàter, d'aquestes que pugen de les clavegueres, saps? Primer clar, feia una mica d'angúnia, però la vaig posar en remull dins una galleda un parell de dies, amb aigua de mar i unes quantes violetes, que agafés gust, llavors la vaig tirar pel balcó perquè s'acabés d'estovar, i després la vaig rentar ben rentada amb aigua i sabó.
- I se li notava, el gust de les violetes?
- Home, no gaire.. el pròxim cop, crec que li deixaré tres o quatre dies, amb remull. Sí que es notava sí, eh, no et pensis, però a mi m'hauria agradat que es notés més..
- No ho sé, ja ho provaré algun dia.
- I com l'estàs fent, aquesta? Deixa anar una flaire..!
- Doncs escolta, no m'ha costat gens eh! Mira, primer l'he penjat a fora, a l'estenedor, perquè avui venia vent de llevant, i ja saps el que diuen: el llevant, duu la botella al davant! Si hagués estat vent de garbí, me n'hauria guardat prou, de treure la medusa a fora!
- Ja tens raó, ja.. amb vent de garbí, més val deixar-ho tot ben guardat a casa. Amb pany i clau, si fa falta!
- Ai sí.. i mira.. després de tenir-la a l'estenedor penjada durant dues hores, l'he agafat i l'he posat a dins d'una bossa amb gel i romaní. Llavors l'he deixat damunt de l'estufa fins que tot el gel s'ha fos. Mentre s'anava fonent el glaç, però, he començat a preparar una salsa.
- Caram, amb salsa i tot!
- Sísí, he agafat un parell de closques de cargol, i les he ben triturat, per donar el toc cruixent. Hi he ben barrejat una mica de gespa picada, unes ametlles torrades, un ou de sargantana deixatat, i mentre anava remenant amb el morter, hi anava tirant un raig d'oli, ben a poc a poc, que agafés bé la salsa, saps? I quan s'ha acabat de fondre el gel on hi tenia la medusa, he agafat el romaní i també l'he posat a la salsa. Després he embolicat la salsa amb un tapet, i l'he deixada a l'ampit, i mira, ara m'he posat a fer la medusa a la brasa, i quan ja es vegi ben blanca i maca, li tiraré la salseta per sobre, i mira! amb res, tindré un plat deliciós i escolta, ben barat!
- Carai, ja em donaràs la recepta, eh!
- Faltaria més! I tu m'has de donar aquella que em vas explicar l'altre dia, com era..?
- La de taló de xai amb plomes de gallina?
- Nono, aquesta ja me la vas donar fa dies..
- La de moixó estovat?
- No, tampoc, és que jo, a això d'estovar, no li trobo el què, mira..
- Doncs.. hmm.. deixa'm que pensi.. la dels gira-sols gratinats?
- No.. una que era així, com exòtica.
- Ah! La d'espaguetis bullits amb salsa de tomata!
- Aquesta.

Comentaris

  • jajajajjajajajaja...[Ofensiu]
    Henry | 08-07-2005

    No he parat de riure durant una bona estona.

    Primer de tot: odio extremament les meduses, i no és que en tingui cap motiu, eh! però la simple idea de lo llafiscoses que deuen ser i el fet que em puguin picar, fa que eviti molts cops anar a la platja.
    La veritat és que no sé si m'agradaria provar alguna d'aquestes receptes (la del tomàquet sembla que pot estar bé, jjaja). Però diga'm, quina és la recepta per escriure aquestes coses?
    jajaja

    molt bo!

  • i no em deixes altre remei que...[Ofensiu]
    Capdelin | 06-07-2005

    fer-te la pregunta del milió, després de seduir-me amb aquesta medusa a la planxa amb salsa de romaní i altres potinguetes:
    - pica, la medusa? ( perquè a mi els picants m'encanten, saps? )
    - collons si pica! no veus els braços, les cames, la cara...
    com sempre... tens el poder de treure temes originals, que marxen d'aquestes tones d'escrits tant semblants i remenats... i els hi dónes el teu toc personal, irònic, humorístic...
    una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

680898 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.