MEDITERRÀNIA

Un relat de: Maria Dolors Vallverdú i Torrents
BRUMES ATENYEN PENSAMENTS PERDUTS

Brumes atenyen pensaments perduts
per la planura immensa.

Tremolor de la sang,
híbrid esclat de llum inconformada...

Fins quan navegarem
buscant el límit
de la feblesa humana?


SOBREVIURE EN LA PAU...

Sobreviure en la pau
del llavi tremolós que clama
per la conquesta
d’una fita molt alta.

Sobreviure a la mort
que cada dia campa
pel nostre menyspreat inici
de segles que han callat
ofegant l’ànima.

SENTO LA MAR...

Sento la mar,
planura de les coses que s’aguanta...
i el remoreig ocult
i el nacre iridescent com claror d’astres.

Tremolor de la veu,
xiscle del vent enfurismat que clama
amb el verb transparent i llum de vida
per la llavor romana.
OCULTA COM LA VEU DE LA MUNTANYA...

Oculta com la veu de la muntanya
la paraula s’aixeca i s’incorpora
a la roca immòbil de la tarda.

Brava cançó, mirall que escampa
el món més alt
que el pensament inflama.

Estela de silenci, oracle de la nit
et manifestes en cada port
on lluus
com fons de plata.


EL FAR D’ALEXANDRIA...

El far d’Alexandria
és fet dels sets colors que el sol irisa.

I mostra el llarg camí
de l’aigua que s’escola
fins trobar en la mar
petons d’onada.

TENIM UN MAR REVOLT...

Tenim un mar revolt,
tempestes agitades
i un sord xiscle rebel
que ve de les muntanyes.

És temps de plor i de cants,
tardor pesant i calma,
grisor que vol fugir,
pluja sagnant de l’ànima.
Som restes de l’espurna
que resistí implacable
l’assot del costat fosc
d’alguna antiga raça.

PEL COSMOS CIBERNÈTIC...

Pel cosmos cibernètic
encara hi ha amagada
la forma indestructible
que té l’espècie humana.

Enllà de falses rutes
i passes oblidades
l’essència de les coses
aglutina paraules.


OH! MAR MEDITERRÀNIA...

Oh! Mar Mediterrània,
ardent com les remors
que graven I sacsegen
les altes veus llunyanes.

Recull l’ingràvid preu
de guerres i conquestes
en nom d’un estendard
que esborri les fronteres.

Que el verb primer del cant
et doni ales tendres
per un camí suau
destructor de cadenes.

I el lliure pensament
amanseixi la terra
fins anul•lar el recel
que ens feia perdre l’esma.

SOM FETS AMB LES FERIDES...

Som fets amb les ferides
del verb que traspassa
els límits de la vida.

I al fons de cada dia
recollim el misteri
d’un món que sempre gira.

EM QUEDARÉ EN LA PAU...

Em quedaré en la pau
mirant estrelles d’aigua
en el fons infinit
de l’ampla mar tan blava.

I el reflex de la llum
dirà el càntic de plata
i el tremolor del vent
m’escamparà la parla.












Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Maria  Dolors Vallverdú i Torrents

Maria Dolors Vallverdú i Torrents

5 Relats

1 Comentaris

1949 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00