Medecina grisa d'afany perdut

Un relat de: Bonhomia
MEDECINA GRISA D’AFANY PERDUT

Ambulància divina,
reina del teu territori,
vine a buscar-me,
que mon cor apagat
s’enderroca en destrobada.

Paret grisa de l’encís,
de la llum sòlida intacta,
practica amb la meva veu
per mostrar mon somriure
a uns ulls cecs d’amor,
d’inexistència i tristor.

Embolic d’afanys:
no em portis als desenganys,
sé acceptar una derrota,
si no m’humilies
i si no em deixes sense roba.

Masses astres han passat
per pantalles vacil.lants.
Massa electroquímica
massa tatuada:
la mentida sobre la veritat.



Sergi Elias

- escrit a la planta de psiquiatria de l’hospital Parc Taulí, durant un ingrés, fa anys -

Comentaris

  • No l'he entès.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 09-07-2016

    Paraula d'Unicorn Gris: he llegit tot aquest relat i no he entès ni el 10%.

    He preferit no posar-te ninguna nota a posar-te una nota baixa.

    Amb respecte: espero que en facis una versió millorada, seria bona cosa, em sento segur que pots fer-ho.

    A reveure amic.

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515176 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.