Max (Passió)

Un relat de: eva

L'espero a les cinc en punt, com cada dia, i el veig des de lluny, mirant-me amb els ulls ben grans i imponents. S'apropa a mi com cada tarda des d'en fa ja set. M'abraça i jo, a cau d'orella, li dic quant l'estimo i ell em diu quant m'ha trobat a faltar. Agafats de la mà marxem pel mateix carrer de sempre,creuant el mateix parc, parant-nos a la mateixa font, seient al mateix banc, seguim el camí diari, interrompent-nos com cada jornada, com sempre hem fet...

Avui ha estat especial i diferent perquè, quan ja arribàvem s'ha aturat i, mirant-me amb els ulls ben brillants, m'ha dit:

- Ja saps que t'estimo molt, oi mama?

Comentaris

  • Ingenios![Ofensiu]
    blaiv74 | 19-10-2007 | Valoració: 10

    Molt ben explicat. No m'esperava el final,molt bo. Felicitats!

l´Autor

eva

9 Relats

15 Comentaris

11655 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Diuen que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència,
Diuen que la realitat de vegades supera la ficció
Segur?
Escriure, llegir, imaginar, tres verbs que ens evadeixen tantes vegades del mon real, i dins el mon que vivim pot haver res millor?