Mau, la gata de la muntanya

Un relat de: Marceli
“MAU, LA GATETA DE LA MUNTANYA”

N’havia una vegada una gateta negra, que era molt dolça, quan la acariciaves feia runn runn. El seu amo era un bruixot dolent que la va abandonar al mig de la muntanya. La gateta es va quedar molt trista, malgrat que el bruixot era dolent, ella ho estimava , i ho enyorava molt.

A les nits dormia sola i cridava al seu dolent amo, feia miau miau, i Aixa es passava les nits trista i sola, al mig de la muntanya.

Altre dia ella que era molt “carinyoseta” va veure un senyor que li semblava que era bo, es va apropar dient, miau , miau, i el senyor li va dir: a on et creus que vas bitxo fastigós i la van donar una potada que la van llançar molt lluny. La gateta va cridar de dolor, la poteta se l’havia trencat. Ara no nomes estava sola i trista, estava ferida, i no podia ni caçar ratolins.

El caçador que va salvar a la Blancaneus del llop, vivia en aquell bosc i la duia pinso, i li deixava l’aigua a prop de la madriguera.

La gateta anava tirant, però cada dia estava mes feble, l’atacaven els altres animals i no es podia defensar, s’amagava a la seva madriguera, quan plovia, però estava tan feble que gairebé no es podia ni moure, ningú volia ajudar a aquella gateta tan bonica, “carinyoseta” i maca que mai havia fet mal a ningú. Ella només sabia estimar, no coneixia la maldat, fins que un dia el caçador va avisar als bombers.

Aquest molt valents van anar al bosc, li van donar a la gateta un bosqueró, la gateta es va posar molt contenta, ja es pensava que en el mon no hi havia ningú que sigues bo.

Els bombers coneixien a un mag que era molt bo, a la seva casa sempre hi havia caramels, joguines, xocolata, Internet, i videojocs. El mag era pobre, però tenia un gran cor, va estalviar per a pagar al veterinari, i li van operar la pateta.

Ara la gateta que havia patit tant i havia plorat molt estava contenta amb aquell mag tan bo, que li donava carinyet, petons i els menjars que a ella li agradaven i estaven tan bons

I colorin colorat aquest compte ja se ha acabat.

*( Es una historia real convertida en relato. Este cuento esta hecho con la idea de que los servicios de urgencias de diferentes tipos lo puedan llevar con ellos y usarlo para atender a niños que hayan sufrido algun tipo de trauma. Solo ocupa un folio. Es una historia de superación con final feliz)

Marcel·lí Miret i Pérez
dissenyador de la cerimònia d'inauguració del JJOO B-92
vídeo https://www.youtube.com/watch?v=ICrVJRXe4rU
web: http://webs.xadica.cat/quixotcatala

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer