M'aturo, com qui diu...

Un relat de: Emelkin

Ara camino, com qui diu...
I refaig les passes que mai he fet.
Rememoro futurs que reposen
sobre les tecles del piano,
que sempre ha estat així d'antic,
i la pols de les hores s'aixeca
impulsada per l'absurda melodia
que llisca pel silenci i l'anul·la.
Ara tanco els ulls, com qui diu...
I obro comportes amb esma animal
devorant la carn podrida de l'ahir
que encara m'alimenta.
Em queda poc de tu, només
una absurda melodia
i un pentagrama que escup
silencis.
M'aturo, com qui diu,
segueixo caient i la soledat perenne,
que devora les primaveres,
em manté encadenat
a mi mateix.

Les buidors se'm presenten, com qui diu,
plenes.

Comentaris

  • M'he aturat a llegir-te i.....[Ofensiu]
    Fada del bosc | 07-12-2009

    rememoro futurs.... m'agrada!
    aturar-se de tan en tan és bó si ho sabem utilitzar.
    magnífic poema!!!