Matriu.

Un relat de: Marc Burriel Allo
Eva Lemans vivia en la foscor. Tot era ambigu per a ella. No obstant havia trobat la fórmula per viure en la societat de forma més o menys acceptable.
Quan dic que vivia en la foscor, faig referència al costat alternatiu de la vida. En cada experiència vital, dubtava, no sabia discernir que era el correcte o incorrecte, tan sols ho intuïa, i deixant-se guiar per aquesta intuïció, anava endavant.
Bé, donada aquesta situació, semblava clar que la seva vida seria peculiar també.
Guiada per l”esmolada Percepció, duia a terme tota activitat social, personal i professional a «cop» d”Espectre. Era curiós, ja que notava que ho podia tenir tot i al mateix temps no tenir res. De fet, gaudia del que ella es procurava, però era ben cert que «sentia» la Glòria a tocar de dits i no arribava mai a aconseguir-ho. El que «era», «no era» i el que «no era», «era». Un embolic, per cert.

Cuca és el nom de l'Astre M34. Més enllà de la nostra galàxia, és un emplaçament bonic i lluminós on mai es fa fosc. Sempre brillant, M34 conté en la seva atmosfera petites partícules de purpurina que fa d”ell un astre realment bonic on tot és aigua en constant moviment,atorgant-li la gama de colors fruit de la refracció de la llum amb les partícules de l”aigua.
Els habitants d”aquest paradís són sensibles entitats amb tota la Virtut en la màxima expressió. Felices, positives, afectuoses i somrients són angelets creats per il.luminar esperits com ara la de la bella Eva Lemans.

En un preciós dia de Primavera, la protagonista, passejava en el seu dia de festa al treball per paratges naturals vora casa seva i al trobar una esplanada de gespa envoltada de flors i vegetació, va decidir tombar-se i relaxar-se, deixant-se endur per l”agradable olor del lloc.
Al cap d”una estona, Eva, entre la realitat i la fantasia va tenir un estrany i dolç somni. Se li va aparèixer una Cuca envoltada d”un arc de Sant Martí que la va tocar amb la vareta màgica.
Sobtadament, Eva Lemans es va incorporar amb ulls com a taronges no donant crèdit al que li havia succeït. Ni el que acabava de passar ni al que li passava ara. Veia l”entorn codificat. Mires el que mires, tot era pura Energia brillant com el Sol. On hi havia un arbre, Eva veia la seva aureola. On era el jardí de flors, ella veia un camp esplendorós de llum en constant i pausat moviment. Era fantàstic!. Es deia per ella mateixa: Ara sí que veig clar!.

Així doncs la Cuca va salvar Eva de la seva foscor i incertesa de les coses, ara el que «era», «era», amb contundència.

I és que tots tenim el nostre costat fosc i res millor, per a qui els domina en aquest món real les Energies, que unes bones «ulleres» pel nostre tercer ull.



Sussu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Marc Burriel Allo

Marc Burriel Allo

27 Relats

35 Comentaris

25378 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona perquè en alguna banda havia de néixer..
M'agrada el que a la gent no li agrada.
M'agrada la quietud en moviment.
M'agrada el moviment pausat i la ironia de la vida.
M'agrada saber que un dia marxaré.
El meu nom no és Sussu.
Sóc l'home sense nom.
Sóc tot i no sóc res..
..llavors, en què quedem?,
ara sí que estic fet un embolic.

Marc Burriel Allo

bloc