MATRIMONI DE CONVENIÈNCIA

Com qualsevol matrimoni normal, aquell dissabte, els dos sortiren al carrer agafats pel braç i es posaren a passejar tot mirant els aparadors de les botigues i gaudint del bon clima. De quan en quan es trobaven amb gent coneguda, els saludaven educadament i, en algun cas, s'aturaven a xerrar una estona.
- Què tal, com estem?- els preguntà una veïna que vivia al bloc del devant i que tenia fama de ser molt xafardera.
- Doncs, molt bé, ja veu- li contestà ella, deixant veure el seu millor somriure.
- El seu marit té molt bon aspecte avui- va continuar la veïna, indagant.
- Sí, però té una petita irritació a la gola que no el permet parlar. Ja el disculparà. Bé doncs, fins després- es va acomiadar ella sense donar opcions a la veïna a continuar amb el seu qüestionari.
Després, van seguir amb el seu passeig fins que van arribar al parc en el que es trobava el gran llac. Allà van seure en un banc i gaudiren del dia assolallat durant una bona estona. Ella va decidir acostar-se una mica a la vora de l'aigua per observar com nedaven els cignes i ell, com sempre, la va seguir agafat al seu braç, sense dir res.
Quan va arribar l'hora de dinar, ella li va dir a ell:
- Jo no sé tu, però jo tinc molta gana, així que crec que lo millor que podem fer és dinar ja- i tot dient aixó, va començar a caminar, amb ell agafat del braç, cap a un restaurant típic que hi havia aprop d'allà.
Ella va menjar copiosament mentre ell l'observaba en silenci, sense tastar ni un mos del seu plat.
- Vinga estimat, encara que no tinguis gana, hauries de menjar alguna cosa- li va retreure ella, tot i que semblava evident que ell no menjaria res.
Després de dinar, vàren passejar una estona per que els donés una mica l'aire i , més tard, ella li preguntà:
- Què et semblaria si anéssim al cinema?
I al veure que ell no contestava, continuà:
- Encara que no puguis parlar, per l'expressió de la teva cara ja veig que la meva idea t'ha encantat.
La pel.lícula que van veure era romàntica i, en algunes ocasions, durant la projecció, ella, que havia fet passar el braç dret d'ell per sobre de la seva espatlla, li apretà la mà com a signe de tendresa devant d'alguna escena especialment dolça.
Quan sortiren del cinema, ja era tard i s'havia fet de nit, així que ella li proposà al seu marit que anéssin cap a casa, i com que a ell no se li va acudir res millor, això és el que van fer.
Després d'un sopar lleuger, ella li digué que ja era hora d'anar-se'n a dormir i, un cop al dormitori, li va començar a treure la roba. Quan va haver despullat al seu marit del tot, li va treure el petit tap que tenia darrere la orella dreta i ell es va començar a desinflar lentament, fins que va quedar com un fi llençol. El va doblegar amb molt de compte i el va guardar a l'armari al mateix temps que li deia:
- Bona nit, estimat. Fins demà.