Cercador


Llista categories

Matisos

Un relat de: mar - montse assens
*

Una brisa vidrada desperta en mi
quan l'oreig gronxa la pell de l'alba.
Evanescent desclou la nit servada
a les mans blanes de l'aurora.
Abstreta i trèmula murmura
com el cant de les sirenes
a l'illa de les boires oblidoses.
Podria morir al crepuscle de la vida.
Buidor i porpra de somnieig,
embruix lent a la cambra dels amants.
Vincle cristal•lí que fa ombra
i teixeix amb pètals d'esperança
el foc ardent que mou a engelosir-se
del joc de nits eixermades.
Impàvids els amants sentencien el crit
i el jaç que acull les seves restes
enlaira una dorca de matisos
fets de blaus i ocres cromàtics.

Comentaris

Afegir comentari
  • Matisos[Ofensiu]
    lluis perealbert | 11-07-2011

    Caram, caram quin poema tant bo. Bo i d'un gran nivell. felicitats.

  • Molt bo![Ofensiu]
    Laila. | 06-05-2011 | Valoració: 10

    Té molt bon ritme i molta força, les paraules estan molt ben triades.
    Felicitats!

  • pintura i poesia...[Ofensiu]
    teresa serramia | 25-04-2011

    heus ací la fòrmula perfecte...Una abraçada....................

  • Molt bonic[Ofensiu]
    darkman | 27-12-2010

    Bonic això de "l'oreig gronxa la pell de l'alba", bé i tot ell té un ritme cadenciós, tal com jo l'he llegit, que et transporta a la calma després d'una lluita aferrissada, una nit o un vespre d'estiu qualsevol.

    Sempre em sembla estar a ran de mar amb els teus poemes, serà pel teu nick?

    una abraçada.

    Ferran

  • uau![Ofensiu]
    joandemataro | 18-12-2010 | Valoració: 10

    un poema meravellós amb un vocabulari impecable i ben treballat, et felicito de debò
    una salutació de mataró
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >