Cercador
Matins d'esperança
Un relat de: Poetilla de pacotilla- Compartir:
I mirar-te als ulls,
i sentir que la por a decebre't
no és suficient,
i que la vida és l'alè
que dibuixa la meva esperança
cada nit
quan et miro als ulls i penso:
'mereixo la vida que m'ha sigut regalada,
la sang que m'omple,
la capacitat d'amar,
la fe?''
Sota la sospita d'un no rotund
quedo adormit
per despertar l'endemà amb les mateixes ganes
de canviar el món,
de cridar,
de viure,
de ser.
I d'amar, sobretot d'amar.
Comentaris
-
Crec...[Ofensiu]NitsdAbril | 24-03-2006
que alguna vegada ens hem fet la pregunta del poema... malgrat tot, m'agrada la part final és optimista i plena de vitalitat!
Nitsd@bril. -
Ara et torno a llegir[Ofensiu]ableulalia | 23-02-2006
amb més raó de causa, i a més amb una biografia i tot per on guiar-me...
Suposo (només és una suposició sense gaire fonamen) que ets un escriptor novell, però amb tot, fas un molt bon ús de la llengua... si l'encerto, et recomano que llegeixis molt... per aquí a la web pots descobrir coses molt interessants.
Referent al teu poema, no està gens malament, tot i que el tema no és el meu predilecte està bé. Poter m'ha agradat més "El pidolaire". Si puc ja el comentaré.
l´Autor
5 Relats
9 Comentaris
5309 Lectures
Valoració de l'autor: 9.25
Biografia:
Sóc un petit poeta de barri que no té més pretensió que fer la revolució amb l'ús del verb. La meva tinta no vol signar mentides i el meu cor només batega per amor.Ah, i la fe... la fe sempre hi és, ja que la fe és la vida. I la vida? La vida sempre guanya.
Una darrera cosa... si estàs llegint aquestes línies només et puc dir: gràcies.
CADA POETA UN MÓN I CAP MÓN SENSE POETES