Matinada xarnega

Les go-gós, a l'alba, assaonada la pell pel nocturnal ball, s'adrecen a l'urinari de la discoteca i s'abaixen les bragues amb aquella esquerpa rigidesa dels músculs adobats per l'amfetamina. Després de comprovar que no hi ha cap estrip a les malles de xarxa, arruguen el morro i avien a les clavegueres de la matinada un pipí estrident i xarnego. La lluna de l'estiu tot just encetat, blanca i esmorteïda com la pols que se'ls passeja per les entranyes, les contempla mentre surten al carrer, despentinades, amb el rímel corregut, i pugen en un taxi, amb l'estremiment de la nit esgotada colpejant-los un clítoris abatut. El xòfer que les durà a la capital, un amant del flamenc mediocre, intenta endolcir-los endebades el trajecte amb els fandangos del Niño Casposo, però no aconsegueix sinó provocar-los unes nàusees que culminen en un apoteòsic vòmit, ran de carretera, que escatxiga la closca lluent de rosada del caragols bovers que es passegen matiners sobre la pell de les pomes, encara verdes en aquest juny madur.