Matí

Un relat de: Lola

Despertar-me, obrir el ulls, seure'm al llit just un segon, un moment breu i necessari per oxigenar el meu cervell, just abans de fer un petit moviment de cames, un salt i ja sóc fora del llit. Agafo l'imprescindible, una tovallola i em deixo portar sota un raig decidit d'aigua calenta i fumejant, així..., uns minuts, sense sabó, sense aromes, ... només el tàndem perfecte i tebi: aigua i pell. Deixo que el cos s' empapi, s' em mulli, i m'hi estic fins que m'abraça un calfred, gairebé dolorós, se m'escampa des de la nuca fins al baix ventre. Surto. Tinc fred. M'embolica el rus suau de la tovallola, em seco poc a poc, amb cura, em vesteixo. A la cuina, a través de la finestra s'escola un raig de sol, matiner, lluminós,m'enlluerna... L'aroma, el meu cafè, crema! Amarg i sense sucre com a mi m'agrada, entre els meus dits la tassa calenta. Un matí. Un plaer. Sóc conscient que aquest gest tant quotidià, tan senzill,... no sempre serà possible...la vida és bella i bonica i lleugera. Però, es torna vella, feixuga, pesa, el temps cau com una llosa i no plany ningú...


Comentaris

  • M'ha agradat moltíssim![Ofensiu]
    Marta | 18-12-2009 | Valoració: 10

    Unes paraules molt ben trobades, detalls encisadors! M'ha agradat molt!

l´Autor

Foto de perfil de Lola

Lola

23 Relats

44 Comentaris

24554 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Nascuda entre volcans i em dedico als demés per professió.
Interessos molt i corrents... A destacar, potser el meu interès per la literatura, la poesia,... supleixen les meves ànsies de crear quelcom bell.
El temps lliure el dedico tot a la família i una mica a llegir. M'ajuda a aprendre a escriure, a viure i a sentir,...