MATÍ LENT...

Quan tot es mou colgat de boira, la percepció de l'entorn és diferent: les distàncies i la visió tenen un altre ritme...

Un poema que m'agrada molt! Si senyor! Concís, musical, i original... El que no acabo de lligar si et refereixes a un matí feiner o festiu... Perquè si és feiner..., jo més aviat diria que de lent gens ni mica! I t'ho dic jo que a un quart de set del matí ja sóc a Ronda del Litoral anant cap a la feina a tota pastilla. A no sé que et refereixis al matí de la gent que ja no treballa... Sigui el que sigui, enhorabona! i gràcies per obsequiar-nos amb aquest petit joiell poètic... Nil.

Gràcies per la teua amabilitat i pel teu amable comentari: "Immens". I si és així, em sembla molt bé... que t'haja agradat.
Que passes un bon diumenge i Bon Nadal, amb companyia dels teus familiars.
Una abraçada...
Perla de vellut

Un poema lent... i molt decisiu, on quan t'alces fas entre la foscor i la boira...
Molt atractiu amb tot el seu contingut, on expresses molts detalls senzills i excel.lents.
M'ha agradat molt.
Una abraçada
Perla de vellut

M'agradaria saber quina figura retòrica és aquesta de dir "Lent" a un matí.
La meva ignorància és oceànica, però els versos m'agraden.

Per mi tot és lent al matí. La meva dona em fa explicacions i no me'n recordo de res. Després tot són raons: que ja t'ho he dit, que sembla estrany que no ho recordis...

La teva poesia va per un altre camí, però com la poesia desperta emocions i records, a mi m'ha fet pensar en els meus matins de zombi honorari.

Perdona si t'he ofès, però les coses van com van.