Matí d'hivern

M'ha fet gràcia que, al buscar "ignasi" (el meu nom), m'hagi trobat amb aquestes línies...
Quina llàstima que no siguin per a mi!
No?

(ho haig de reconèixer, aquest és un comentari d'aquells que es posen per a que et llegeixin els teus relats...)

és fantàstic, és com si haguessis definit el "magrada-ser-on-soc" a la perfecció. Quina enveja de matí...quina sort saber trobar les coses bones que s'amaguen sota les pedres.
tinc ganes de llegir-te més, ja treuré el temps d'on sigui!

El tren pot donar-te la pau que necessites, sobre tot si el paissatge acompanya.
Jo viatjo cada dia una bona estona en tren i hi ha estones per a tot. El teu tren no te res a veure amb el meu, ple de gom a gom, amb força xibarri i el paissatge fosc...però ja arribararn els matins d'estiu amb la sortida del sol...
T'he vist asseguda a un vagó gaire bé buit, a mig mati. Aquesta imatge m'ha relaxat molt...per acabar despertant-me d'un somni, com tu amb aquest final tan ben trobat.
Havia llegit algun relat teu, ara t'he afegit per llegir-te amb més calma, m'has agradat molt
Una abraçada!

M'agarada el teu estil, senzillament m'agrada....ho he de dir.... ets tu! és teu!

Segueix al tren...