Matí de Pasqua

Un relat de: Josep Casals Arbós
No sé per què em va atraure tant. Era un quadre petit i més aviat lúgubre: un paisatge a l’oli sense massa llum i cap ombra, amb unes figures humanes d’esquenes ben just esbossades. Això sí, la composició era molt bona i cada detall hi estava disposat a la perfecció: els pollancres nus, els rocs que vorejaven el camí, la lluna plena de matinada... i aquelles tres dones que el pintor havia congelat allí quan anaven a algun lloc.

Com més m’ho mirava, més necessitat sentia de saber a on es dirigien les tres dones, per això vaig decidir entrar al quadre. A la sala no hi vaig veure cap escambell ni res que em pogués ajudar, així que vaig comprovar que no hi havia ningú i em vaig desdoblar. L’altre jo em va fer l’escaleta amb les mans i d’aquesta manera hi vaig poder accedir.

Hi feia fred, a dins. Al principi, res no es va moure del seu lloc, excepte el baf del meu alè. Va ser en fer el primer pas en direcció a les tres dones que tot aquell món va adquirir dinamisme. Elles caminaven a poc a poc. De tant en tant, s’aturaven, ajuntaven els caps i parlaven en veu baixa. Les vaig seguir fins a un cementiri.

Allí vaig veure que s’acostaven a un sepulcre que estava obert i buit, amb la tapa de pedra mal deixada al costat. Al començament es van mostrar sorpreses i neguitoses, però de sobte, com si algú les crides des de les alçades, van aixecar els caps i van ajuntar les mans amb els dits mirant el cel. Jo no entenia què deien, però se les veia relativament contentes; es veu que tot havia esdevingut segons estava escrit.

Satisfeta la meva curiositat, vaig girar cua i vaig desfer el camí. Vaig sortir del quadre amb l’ajuda del meu jo desdoblat i m’hi vaig reunificar. Just fet això, algú em va tocar l’espatlla des de darrere. Era un guarda de seguretat que, amb to amable, em va dir que el museu estava a punt de tancar. Em vaig dirigir a la sortida sense mirar enrere, per això no em vaig adonar que les tres dones tornaven a estar al mateix lloc on el mestre Friedrich les havia pintat.

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    longjumper | 02-10-2019 | Valoració: 10

    El seu article ha estat molt agradable i especial, okunası, moltes gràcies.
    bubbleshooter

  • Festive[Ofensiu]
    runspace | 31-07-2019 | Valoració: 7

    One of the festival that kids enjoy a lot. It's great reading this article with so many thoughts and personal touch, run 3 for all.

  • thoughts rising[Ofensiu]
    happywheelspace | 28-07-2019

    People enjoy being a part of it, espically kids. They have so much fun. This article is interesting to read as there are so many new things got ot know about how people react and think about this easter thing, tank trouble free.

  • Ficar-se dins...[Ofensiu]

    Ficar-se dins d’un quadre és la millor manera de contemplar-lo, de sentrir-lo… de viure’l!
    —Joan—

  • Més enllà[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 16-01-2019

    Sempre vas una mica més enllà, Sr Tu (de la pintura, del títol...) De fet, les tres dones fan venir ganes de seguir-les d'un tros lluny, així com has fet tu, sense molestar, com tan bé has fet.
    Fins al proper relat!

  • Molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 14-01-2019 | Valoració: 10

    Moltes vegades he pensat que m’ agradaria desdoblar me Tu ho expliques molt be , quasi ho puc veure el quadre el sepulcre, tot, enhorabona per un escrit que m’ ha conmogut

  • L'altra realitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-01-2019 | Valoració: 10

    Renoi, m'ha encantat aquest relat! El desdoblament del personatge, l'entrar dins el quadre, el misteri de les tres dones i la tomba del cementiri, el vigilant del museu, tot plegat, un gran exercisi de literatura creativa de primera. Magnífic! Una forta abraçada.

    Aleix

  • Tant de bo poguéssim fer això. Fas somiar...[Ofensiu]
    Montseblanc | 11-01-2019

    Quantes vegades, tot observant un quadre, no ens haurem preguntat què hi passava, què hi havia més enllà, què volia explicar el pintor... I el protagonista del teu relat va més enllà, potser ho fa només amb la imaginació, com tots; o potser sí que té la capacitat de desdoblar-se i penetrar dins les obres d’art. Ho expliques amb tanta naturalitat que sembla una cosa normal. Després, l’obra de Friedrich descrita a la perfecció, situant al lector des del primer paràgraf. I bé, es confirma la resurrecció un cop més, tal com sembla ser que l’escena suggereix, tant de la natura com de l’home.
    Molt ben escrit, com sempre, et felicito.

  • thanks[Ofensiu]
    alicetaylor | 11-01-2019

    Your topic is very great and useful for us…thank you

    run 3 game

  • Difuminat.[Ofensiu]
    Nil | 10-01-2019 | Valoració: 10

    Fa poc vaig comprar un quadre del pintor català PlanasDaurà per 150 euros, bon preu! i l'altra dia un altre d'un pintor català també, el qual no acabo de distingir el nom sencer, conegut també, per 3 (tres) eurets, una ganga! encara em faig creus. I és que a mida que vaig perden cabell al cap i guanyant-ne a la resta del cos em vaig aficionant més a la pintura. Hi ha quadres que em fan volar i somniar. Però el que no m'hauria arribat a imaginar mai que un relat com el teu em deixes amb la boca oberta. Perquè llegint-lo m'has fet particip d'una experiència paranormal i ensems, segons els coneixements metafísics de cadascú, extraordinària i també possible. Una història que conté una gran dosi d'intriga i misteri, que fineix en un bell difuminat fet al carbó. Magnífic, Nil.

  • Mestre[Ofensiu]
    allan lee | 10-01-2019

    de relats del cor, em trec el barret i les botes.

    Vull llegir un altre cop el teu relat de la mort a l'agost!!

Valoració mitja: 9.4

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: