Matí de Pasqua

Un relat de: Josep Casals Arbós
No sé per què em va atraure tant. Era un quadre petit i més aviat lúgubre: un paisatge a l’oli sense massa llum i cap ombra, amb unes figures humanes d’esquenes ben just esbossades. Això sí, la composició era molt bona i cada detall hi estava disposat a la perfecció: els pollancres nus, els rocs que vorejaven el camí, la lluna plena de matinada... i aquelles tres dones que el pintor havia congelat allí quan anaven a algun lloc.

Com més m’ho mirava, més necessitat sentia de saber a on es dirigien les tres dones, per això vaig decidir entrar al quadre. A la sala no hi vaig veure cap escambell ni res que em pogués ajudar, així que vaig comprovar que no hi havia ningú i em vaig desdoblar. L’altre jo em va fer l’escaleta amb les mans i d’aquesta manera hi vaig poder accedir.

Hi feia fred, a dins. Al principi, res no es va moure del seu lloc, excepte el baf del meu alè. Va ser en fer el primer pas en direcció a les tres dones que tot aquell món va adquirir dinamisme. Elles caminaven a poc a poc. De tant en tant, s’aturaven, ajuntaven els caps i parlaven en veu baixa. Les vaig seguir fins a un cementiri.

Allí vaig veure que s’acostaven a un sepulcre que estava obert i buit, amb la tapa de pedra mal deixada al costat. Al començament es van mostrar sorpreses i neguitoses, però de sobte, com si algú les crides des de les alçades, van aixecar els caps i van ajuntar les mans amb els dits mirant el cel. Jo no entenia què deien, però se les veia relativament contentes; es veu que tot havia esdevingut segons estava escrit.

Satisfeta la meva curiositat, vaig girar cua i vaig desfer el camí. Vaig sortir del quadre amb l’ajuda del meu jo desdoblat i m’hi vaig reunificar. Just fet això, algú em va tocar l’espatlla des de darrere. Era un guarda de seguretat que, amb to amable, em va dir que el museu estava a punt de tancar. Em vaig dirigir a la sortida sense mirar enrere, per això no em vaig adonar que les tres dones tornaven a estar al mateix lloc on el mestre Friedrich les havia pintat.

Comentaris

  • Ficar-se dins...[Ofensiu]

    Ficar-se dins d’un quadre és la millor manera de contemplar-lo, de sentrir-lo… de viure’l!
    —Joan—

  • Més enllà[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 16-01-2019

    Sempre vas una mica més enllà, Sr Tu (de la pintura, del títol...) De fet, les tres dones fan venir ganes de seguir-les d'un tros lluny, així com has fet tu, sense molestar, com tan bé has fet.
    Fins al proper relat!

  • Molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 14-01-2019 | Valoració: 10

    Moltes vegades he pensat que m’ agradaria desdoblar me Tu ho expliques molt be , quasi ho puc veure el quadre el sepulcre, tot, enhorabona per un escrit que m’ ha conmogut

  • L'altra realitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-01-2019 | Valoració: 10

    Renoi, m'ha encantat aquest relat! El desdoblament del personatge, l'entrar dins el quadre, el misteri de les tres dones i la tomba del cementiri, el vigilant del museu, tot plegat, un gran exercisi de literatura creativa de primera. Magnífic! Una forta abraçada.

    Aleix

  • Tant de bo poguéssim fer això. Fas somiar...[Ofensiu]
    Montseblanc | 11-01-2019

    Quantes vegades, tot observant un quadre, no ens haurem preguntat què hi passava, què hi havia més enllà, què volia explicar el pintor... I el protagonista del teu relat va més enllà, potser ho fa només amb la imaginació, com tots; o potser sí que té la capacitat de desdoblar-se i penetrar dins les obres d’art. Ho expliques amb tanta naturalitat que sembla una cosa normal. Després, l’obra de Friedrich descrita a la perfecció, situant al lector des del primer paràgraf. I bé, es confirma la resurrecció un cop més, tal com sembla ser que l’escena suggereix, tant de la natura com de l’home.
    Molt ben escrit, com sempre, et felicito.

  • thanks[Ofensiu]
    alicetaylor | 11-01-2019

    Your topic is very great and useful for us…thank you

    run 3 game

  • Difuminat.[Ofensiu]
    Nil | 10-01-2019 | Valoració: 10

    Fa poc vaig comprar un quadre del pintor català PlanasDaurà per 150 euros, bon preu! i l'altra dia un altre d'un pintor català també, el qual no acabo de distingir el nom sencer, conegut també, per 3 (tres) eurets, una ganga! encara em faig creus. I és que a mida que vaig perden cabell al cap i guanyant-ne a la resta del cos em vaig aficionant més a la pintura. Hi ha quadres que em fan volar i somniar. Però el que no m'hauria arribat a imaginar mai que un relat com el teu em deixes amb la boca oberta. Perquè llegint-lo m'has fet particip d'una experiència paranormal i ensems, segons els coneixements metafísics de cadascú, extraordinària i també possible. Una història que conté una gran dosi d'intriga i misteri, que fineix en un bell difuminat fet al carbó. Magnífic, Nil.

  • Mestre[Ofensiu]
    allan lee | 10-01-2019

    de relats del cor, em trec el barret i les botes.

    Vull llegir un altre cop el teu relat de la mort a l'agost!!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Casals Arbós

Josep Casals Arbós

4 Relats

35 Comentaris

1933 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:

Últims relats de l'autor