Matí de diumenge

Estava força avorrit, no tenia ganes de fer res aquell diumenge plujós i en realitat tampoc no tenia res important a fer. Habitualment dedicava els caps de setmana a les tasques que un jardí ben cuidat requereix. Però, és clar, avui estava tot xop i no era adient, en cap sentit, sortir per no fer altra cosa que mullar-se de cap a peus. Havia anat a primera hora o comprar els dos diaris, com feia cada festiu, i ja els havia fullejat. No hi aprofundia massa pel que fa a les noticies doncs en realitat variaven poc d'un dia a l'altre i, de fet, llegint els titulars era suficient per poder-ne fer el seguiment. S'hi entretenia més si hi havia alguna novetat, però tampoc no li venia de nou ja que era una persona addicta a la radio i estava informat des de bon matí. Els suplements dominicals li aportaven una mica més d'interès, però avui no el motivaven.

Eren quarts de dotze i encara era d'hora per posar-se a fer el dinar. En un gest de pura inèrcia va engegar la televisió i en veure que feien una transmissió de les carreres de la fórmula 1 de cotxes, des d'un circuït de no sabia ben be quin lloc, no va tenir esma de canviar de canal ni de fer un "zàping " ràpid i amb un altre mecànic gest d'inèrcia, va apagar l'aparell. No li agradava l'esport i només quan la retransmissió coincidia d'horari amb el que ell aprofitava per gaudir del lleure, mirava un partit de futbol. Això si, sense apassionament. Va fer l'intent de reprendre la lectura de l'obra que havia deixat la nit anterior, abans d'anar-se'n a dormir - no li agradava llegir al llit - però només agafar-lo va tornar a posar el punt de llibre al mateix lloc i el va tancar.

Desanimat, va fer cap a la nevera d'on va treure una cervesa, va asseure's a la butaca, encengué una cigarreta i entre glop i glop s'estava mirant com la pluja maltractava els arbres i formava uns tolls sobre la gespa ja que el terra no podia engolir-ne més. El drenatge no devia ser prou bo, va pensar.

Capficat en les seves cabòries se li va ocórrer, així de sobte, que podia posar-se escriure quelcom diferent a allò que feia professionalment. No ho havia fet mai això d'escriure alguna cosa al marge del llenguatge jurídic que ell coneixia prou bé, però s'engrescà i ja davant l'ordinador, amb la pantalla en blanc, va intentar teclejar algunes paraules. No tenia cap sentit allò que havia començat a escriure. Feia i desfeia una vegada darrera l'altra. I va adonar-se que s'estava mirant fixament, com abduït, aquella pantalla tan blanca i pura i va ser conscient de la seva incapacitat de macular-la. Desprès d'una bona estona d'aferrissada lluita, va concloure que ell havia perdut la batalla, malgrat haver ofert una numantina resistència.



Frustrat va tornar a la cuina i va disposar-se a preparar l'àpat del migdia. Li agradava cuinar i quan tenia algun convidat a dinar o sopar, s'hi mirava molt tan pel que fa a les menges com en la seva presentació i el parament de la taula. Quan només cuinava per ell, que era el més habitual atès que vivia sol, no era tan primmirat, però tampoc descuidava cap detall. No era un obsés de l'ordre, ni un perfeccionista a l'estil clàssic, però li agradava que en totes les coses hi hagués aquell toc d'ordre i de perfecció.

En aquell ampli espai de la cuina, era ell qui dominava la situació i, des de la vitroceràmica fins el forn, passant pel microones, paelles i el robot de cuina, tots els estris estaven absolutament a la seva disposició i els usava com i quan volia. N'era l'amo i senyor i només ell tenia el poder de fer i desfer i de controlar-ho tot fins el darrer detall.

Era la fórmula per afirmar la seva dignitat aquell diumenge plujós i avorrit en que una pantalla en blanc li havia destrossat, feia poca estona, la seva autoestima.