Mathilde es llença al mar

Un relat de: camarassa

No vull una vida plàcida
No sabria que fer-ne
Vull que m'escorxis,
D'una estrebada, cap preavís
D'adalt abaix: el xiulet de la fulla d'acer
T'ofereixo tot el meu món interior.
De cada tram de budell hi faràs un nus
Com un rosari de carn, que guardaràs sota el coixí.
Tot seguit em penges d'una cama
I buida'm l'escrot amb l'ajuda d'una cullera
Quan caigui tot a terra esclafeu amb ràbia sorda
Saltant amb els peus junts: una, dos, tres,....
Plantifica'm el cony a la cara, deixa que olori, que
Enhali allò teu que atrau els gossos quan anem al parc
Reculle'm les mans, somortes aleshores
I fes com si et magregés els pits,
L'esquerre més gran que l'altre, sempre
Més gran
L'assimetria fa que t'estimi i que m'ofereixi
Com a ofrena als déus,
ells sabran que fer de la meva sang,
enfebrida per la teva presència i per la teva absència,
ja no respon a la quotidianitat
sóc la perruquera del marit de la perruquera
engolida pel mar abans que viure, només, plàcidament.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de camarassa

camarassa

60 Relats

62 Comentaris

53184 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Camarassa és una vila de la Noguera, i per ella hi passa el Segre. M'agraden els capvespres a Camarassa, pels carrers empedrats o bé en la petita platgeta que hi ha abaix, vora el riu. També t'hi pots banyar, o bé fer un picnic a la riba.