Matèria orgànica

Un relat de: copernic



MATÈRIA ORGÀNICA


Amb un moviment de ganivet precís i destre caic a dins la bossa del súper, reciclada per posar-hi la brossa. He tingut sort. He quedat panxa enlaire i tinc un angle de visió bastant ample. Si em giro cap a l'esquerra puc veure encara algunes deixalles de l'hora d'esmorzar: Grana de tomata, engrunes de pa, pols de galeta.... Si em tombo cap a la dreta, em trobo a sobre d'un munt de peles de patata com jo. Des d'aquesta posició privilegiada (Les meves companyes han quedat de caps per avall) veig el fluorescent de la cuina, el sostre i una mica de finestra que em permet albirar un edifici proper i un cel amb tons crepusculars.
Sé que s'acosta la meva fi. Han estat set mesos viscuts amb intensitat. Recordo com si fos ara el dia del meu naixement. Aquell dia de finals de març es va aixecar amb una espessa boira. El pagès va arrencar el tractor una mica arraulit per la fred encara present després de una llarga temporada de matins gelats. La primavera però ja començava a manifestar-se. La meva mare sempre m'explicava que aquell matí arribava d'un bosc proper el profund aroma de la farigola. Alguns espàrrecs despuntaven en els marges i es podia sentir perfectament l'atenuat crit de les garses. Vaig nàixer sota terra, com és habitual. Mentre la meva mare anava creixent captant tot el nitrogen de l'adob que li tirava el pagès, jo em feia gran i apetitosa. De tant en tant rebia alguna visita inesperada, com la dels benefactors cucs que airejaven la terra, una terra porosa i fèrtil que feia créixer qualsevol vegetal que se li plantés. També em va venir a veure un talp entremaliat que no parava d'ensumar. Fins que un dia va arribar la collita.....
El capvespre ja és aquí. La llum moribunda incideix sobre una finestra llunyana que retorna un reflex daurat, intens com només ho poden ésser les agonies. Els pocs núvols que queden en el cel s'acoloreixen fins al paroxisme. Quina bellesa! L'escassa llum que queda es concentra en pocs moments en aquests tons enèrgics i virolats. És el comiat del dia. També el meu adéu. Ara la llum es difumina i adquireix un aspecte més monòton. La nit s'acosta.....



La Mercè va tancar la bossa, li va donar a l'Enric i li va dir:
- Té, vols portar-ho al contenidor de l'orgànica, si et plau?
- Que fas per demà? - Li va dir mentre agafava la bossa de plàstic
- Puré
- Una altra vegada puré, però si fa quinze dies ja en vas fer!
- I què vols que faci? Una mica de puré, amb tomata i una mica de maionesa sempre passa bé...
L'Enric, rondinant, va agafar l'anorac, la bossa, la clau i va sortir de casa en direcció als contenidors.

Comentaris

  • Pela de patata[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 29-02-2008 | Valoració: 10

    On anirem a parar, dius tu mateix a la ressenya del teu conte. Jo et diria copernic que no precisament a la bossa orgànica com el teu personatge amb veu, però sense vot. Tinc debilitat per aquest estil de contes. Dec ser una mica "naïf" de mena. "Nòmades de mena" t´ho podria confirmar...per exemple.
    Els teus escrits són molt variats (he fet un agradable recorregut pel teu llarg camí literari) i molts d´ells toquen temes de la nostra terra (em sento afalagada quan parles de la tramuntana, de l´Alt Empordà i , sobretot de l´Escala, el poble on passo les vacances des de fa trenta anys).
    Espero que tu i els teus col·legues de Relats xaléssiu molt amb el premi Víctor Mora, a L´Escala.Sou uns escriptors amb majúscules.
    Encara no fa un any que escric a RC i he anat veient que porteu una bona moguda des de fa uns quants anys. Ho celebro!
    Per acabar, et suggereixo la lectura d´alguns relats meus que et poden entretenir una estona (per si no ho estaves prou, després de llegir "La felicitat està en el correu" que m´ha agradat molt).
    Ah! són aquests: "Una tarda moguda" ,"Amb l´ai al cor" i "Música de fons" (assaboreix-lo si et plau, però no el saboregis que em posaria malalta amb aquestes dues errades ortogràfiques que se´m van colar).
    Bona nit !
    Mercè

  • Ei, copernic[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 24-12-2007 | Valoració: 10

    Ei, Enric!

    Ara no recordo haver-te llegit altra cosa que no siguin reptes i nanoreptes, dispensa'm en tot cas.

    I la veritat és que, llegint Matèria orgànica, confirmo impressions que sempre m'han despertat els teus nanos, especialment aquella que em feia pensar: Aquest home sap escriure!...

    No m'equivocava, veig. Aquest relat és una joia autèntica. Va a favorits, juntament amb tu.

    Sergi

  • Original...[Ofensiu]
    rnbonet | 21-12-2007

    ...i divertit, el relat. Posar-se en la pell d'una peladura de creïlla no és gens fàcil, no! I tu ens has descobert amb humor la visió nítida d'una vida que acaba esquarterada i tirada al fem... Pobreta!
    Salut i rebolica! I bones festes!

  • Hola ![Ofensiu]
    faldudeta_8 | 16-12-2007

    Hola! gràcies pl comentari, sí , segueixo escribint però perquè m'agrada, perquè realment el que escric és aburrit i sense gaire importància...
    m'aniré passant pels teus relats... són bons!
    El que em va agradar més, amb diferència, és el que tinc a preferits... :)
    molts petons! i seguei així!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

336130 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...