MATA'M

MATA'M


-Home!... Juan! Quant temps sense veure't. Com estàs?...
-Mort.
-Mort? Què vols dir?...
-Doncs que abans-d'ahir al vespre em vaig ficar al llit viu, i l'endemà ja era mort.
-Però? per què? Què et va passar?
-No res.
-Com que no res?
-Doncs això... Que estic mort.
-De fet tens mala cara i el color trancat.
-Blanc. Em vaig aixecar blanc com la cera i sense lluentor en els ulls.
-Cony! És veritat...
-Ja et dic. Estic ben mort.
-I si estàs mort com tu dius, què collons fas passejant i parlant amb mi?
-Passejo i prou. Encara sort que ens em trobat per que estic ben fotut.
-Tu el que tens és una depressió de l'hòstia.
-Una depressió?
-I de les grosses... Vols un consell?... Ves al metge.
-Al metge?... Ahir al matí va venir a visitar-me durant la defunció i em va donar per mort.
-Quina mania que tens!
-No és cap mania. ¡Coi!... Mira'm! Mira'm bé... No veus el ganivet que duc clavat a l'esquena?
-Hòstia! És veritat! Qui t'halà clavat?
-El metge.
-Cony! El metge?... Per què?
-Suposo que per a tenir-me content. Potser l'hi vaig pregar massa. L'hi vaig demanar si us plau i mira...
-Juan, això és greu.
-Ara ja no, perquè estic mort.
-Estaràs mort, però no calles... ¡Collons!
-Quin remei.
-No serà que et falta una rematada?
-Vols dir?
-Jo crec que no estàs mort del tot.
-Vols rematar-me tu?
-Qui? Jo? Tu estàs boig... Què coi estàs dient?
-Apa! Remata'm amb aquest altre ganivet. No l'hi diré a ningú. No pateixis.
-Com vols que et mati si ja estàs mort?
-Em falta el toc de gràcia.
-Amb mi no hi contis; jo no et remato. Ves al metge i digues-li que acabi la feina que va començar.
-Està molt ocupat clavant ganivets.
-Hòstia! Però quin metge tens tu?
-El que em toca a l'ambulatori.
-Doncs quin collons de metge... Es va equivocar.
-Be!... em remates o no?
-Que no, cony. Que no... Que jo no serveixo per a aquestes coses.
-Va home... Si només és un moment. No et costarà gaire. Mira, ja m'hi poso be.
-Que no, que no...
-T'ho demano per favor. Si us plau...
-Hòstia!... Porta el ganivet-. Chas!-. Ja està.
-Gràcies Xavier.
-De res...
-A reveure!... Escolta, una pregunta... Estic encara viu?...