Mastegant cucs

Un relat de: Urkc-Eduard
Mastegant cucs

Quan estem malament
Els monstres creixen

Quan ets malmenat i desencisat
Les ombres s'enfilen per les cames

Com més miserables som
Més miserables i immisericordes
són els nostres monstres

Quan som malaurats
Brollen bèsties a dojo
atapeint tot el paisatge

Som tan miserables que ens llevem
Encabotats en el que no tenim,
en el que no som,
En mancances, faltes, demandes i reclams

No podem excel·lir el simple gust
del no-res i del no ser
d'endinsar-nos en les foscors
i obscuritats absolutes
ignots i inexplorats espais.

I com, finalment, en un moment de llum
canvien totes les normes, sensacions i regles en un instant
brostant del buit i no-res
purs,nets flamejants

Transductuant i transubstanciant
ombres devers adobs

Comentaris

  • Gràcies...Urkc-Eduard[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 27-01-2020

    Gràcies pel teu amable comentari: Bellesa i fragilitat que ens acostumes, amb cinzell excelsituds. M'alegre de que t'haja agradat, amic.
    Una salutació.
    PERLA DE VELLUT

  • Tot es transforma...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-01-2020 | Valoració: 10

    Un bon poema on es nota que en el món tot es transforma i aplega a fer-se'n adob. El millor és deixar-los passar.
    És de sabor fàtic... rrreeeeeggggg......
    Molt bé, Urkc-Eduard, té un punt un tant surrealista.
    Perla de vellut.

  • Regeneració[Ofensiu]
    SrGarcia | 17-01-2020

    Trobo que la idea és semblant a la de l'anterior poesia, la regeneració que porta una immersió en el no-res, un oblit de la vanitat i la supèrbia i una contemplació cara a cara de la naturalesa.

    Bons versos:
    "Quan estem malament
    Els monstres creixen"