Masses coses ens lliguen, no és tan fàcil marxar

Un relat de: Seny i Rauxa

Potser quan miris la pluja...
Quan escoltis sa remor
Potser quan miris la pluja
Faré palpitar el teu cor

Potser quan somiïs
Somiïs que m'acarones
Potser quan somiïs
Riurem junts i alhora

Potser inclús quan l'escoltis
Quan escoltis aquella cançó
Potser inclús quan l'escoltis
Trobaras a faltar els meus petons

Potser quan la sentis
Quan sentis aquella olor
Imaginis que estic darrera,
Imaginis que estic a prop

Masses coses ens lliguen
No es tan facil marxar

Però veste'n.
Fuig

Per que jo ja no sento ploure
Per que jo ja no sé somiar
Per que jo ja no se sentir
Per que jo ja no escolto pas





Comentaris

  • Molt bona[Ofensiu]
    Naiade | 19-02-2008 | Valoració: 10

    M'ha encantat aquesta poesia tan madura, tan segura, que bé podria ser una cançó.
    Expresses sentiments perduts però que conserven l'essència del que va ser però ja no hi és, almenys per tu. L'estrofa final i acaba de donar sentit.
    Et felicito i t'agraeixo el comentari tan afalagador.

    Una abraçada

  • Hola de nou![Ofensiu]
    Tiamat | 26-12-2007

    Doncs m'encantaria que m'ho enviessis escanejat... és més, pots escriure'm a

    tiamat_relats@yahoo.es ?


    hi ha un parell de coses més que voldria demanar-te i és més pràctic per mail :)


    un petó i gràcies,

    tiamat

  • Gran poesia...[Ofensiu]
    GerRraRd | 24-12-2007

    es nota que cuneixes o has conegut l'amor!

    disfruta de les festes de nadaL! i segueix penjant poemes com aquest!

  • De vegades...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 19-12-2007 | Valoració: 10

    ...com diu Gessamí blau amb unes altres paraules quan anihilem el desig voluntàriament em de tenir en conte que no revife.
    Salutacions de Vicent.

  • Hola![Ofensiu]
    Tiamat | 11-12-2007

    Ostres, et volia enviar un mail, però no en veig cap... Només era per dir-te que no, que no en tenia ni idea que algú fes servir els meus textos per una classe de català XD Que fort, i quina il·lusió! Permet-me la xafarderia, però de quin institut i de quina ciutat-poble ets?


    Salut!

  • Unaquimera | 27-11-2007 | Valoració: 10

    M'ha cridat l'atenció aquest títol, he entrat al teu espai i m'he trobat amb el poema.

    Em sembla una explosió de sentiment en estat pur, però serè, com de ràbia continguda i de certesa de la inutilitat del crit: és un clam, però un clam sense odi ni rancúnia, més aviat amb una certa tristesa pel que ja no hi ha, pel que ja no hi és. Em puc equivocar, és clar...

    Em sembla molt interessant el que he llegit avui i veig que tens altres obres, així que un altre dia tornaré.
    Ara, per celebrar que t'he descobert, t'envio una abraçada d'inauguració de la coneixença,
    Unaquimera

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: