M'assec i em miro les sabates.

M'assec i em miro les sabates.



M'assec i em miro les sabates,
no les duc gaire netes.
Deu ser de caminar pel parc
quan trec a passejar la gossa,
i també de no llustrar-les.

Ara respiro el silenci de
quan s'està bé amb un mateix.
Els records em pentinen la memòria
i els pensaments si parlessin
farien una gran cridòria.

Bufa vent i vent fort
tot queda tocat per ell.
El vent xiula el seu eco
dins del meu terrat
i tinc mal de cap.

La pols es canvia per una altra pols.
De tot el que es belluga
en fa una musiqueta.
La roba eixuta queda eixuta de seguida.

Ara m'aixecaré,
acabo el poema
si és que l'havia començat...

onatge