Cercador


Llista categories

Massacre que per bé no vingui

Un relat de: Jordi Remolins

Malgrat no tenir gens de gana perquè aquells dies l'havien estat engreixant de valent, el gall dindi va rodejar al fill de dos anys dels grangers i va clavar-li milers de picotades fins a reduïr-lo a un manyoc de vísceres irreconeixibles, posteriorment devorades pel porc i la truja. Els pares del nen van buscar-lo durant tres dies i les seves corresponents nits, però van ser incapaços de trobar cap indici d'on podia haver anat i van acabar denunciant un suposat segrest a la policia. Veient l'estat depressiu en què havien caigut els dos responsables de la granja, els animals van lamentar profundament la seva irreflexiva actitut, amb l'atenuant alleujador de beneficiar-se de la dramàtica cojuntura sobrevisquent com a mínim a les festes del desembre.

Comentaris

Afegir comentari
  • clar.. [Ofensiu]
    Berenice | 03-01-2006

    i plantejant-ho així, qui és el valent que diu "pobre nen.."?

    jo quan la meua àvia em va explicar que el que menjavem aquest any era un tipus de gallina que separen dels galls i alimenten només a base de no-recordo-què fins que la maten per farcir-la de pernil i vessaberquèmés per que mos la fotem......... vaig tenir temptacions de vegetarianitzar-me a l'instant... però estava boníssim..... :S

    per cert.. ahir escoltava un recull de cançons.... n'hi havia una que deia alguna cosa d'un tros de vidre incrustat al cap o cara d'una persona, un noi... ara no se què era ni d'on ho vaig treure.. però d'aquí segur que no... O_ô

    m'agraden els teus relats :D
    descarnats, punyents, mmm si :D
    se'n troba poc d'això per ací..

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Remolins

Jordi Remolins

65 Relats

118 Comentaris

77722 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Afegir a preferits
Biografia:
La infantesa de Jordi Remolins (Ripoll, 1970) transcorria plàcidament fins que una pilota mal dirigida va trencar el vidre de l'últim pis d'un edifici del pati dels salesians. La sort o la desgràcia va voler que sota mateix de la pluja de bocins de cristall que es va produir, hi hagués el seu crani de deu anys. La recerca del fragment de vidre incrustat va resultar infructuós, però a partir d'aquell moment un nou ventall d'inquietuds va remoure el seu cervell. Impenitent operari metal·lúrgic per imperatiu vital, periodista aficionat i columnista a estones perdudes (El 9 Nou, La Marxa, El Ripollès, Osona Comarca, Diari de Girona), ha estat impulsor del fanzine Fimosis, ha col·laborat a Elforat, on ha publicat la sèrie de relats Els pecats regionals, i a Ruta 66 amb el pseudònim de Renzo Montagnani II. El seu activisme subcultural s'ha ampliat també a la televisió i ràdio locals, que han estat testimonis d'engendres audiovisuals com Els homes durs no ballen (TVR), La gran estafa del rock'n'roll (RMC) i Sang Fresca per Mamífers Voladors (Ràdio Ripoll). Actualment és el redactor del lloc web dedicat a l'erotisme www.eroscatala.com i té el blog http://remohead.blogspot.com.
Subcampions en sèrie (2004 Edizioni Vitali) va ser el seu debut literari, un recull de setze contes sota la influència de Bukowski, Welsh, Ellis, Iceberg Slim, d'autors clàssics de la novel·la negra com Burnett o Himes i del subgènere hard-boiled, tot plegat adobat amb dosis de surrealisme. Promesa o frau, Remolins és un nou valor per impulsar (o enfonsar encara més) la literatura catalana moderna, el messies punk-writer que estàvem esperant. Almenys fins al dia que aconsegueixi extirpar-se el maleït tros de vidre que porta clavat al cervell.
Contacte: renzomontagnani@hotmail.com
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >