MASSA TARD PER TROBAR-NOS

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Avui he vist la teva esquela al diari, ha sigut per casualitat, no acostumo a mirar les esqueles, però a l'ambulatori hi havia un diari obert, precisament per la plana ,he reconegut el teu nom, com no reconèixer, anàvem a l´escola plegades al nostre poble, que t'ha passat?
Tu eres de família benestant, la botiga dels teus pares venien de tot, jo la filla d´un pagès que sols tenia una mula, mitja dotzena de porcs, algun conill i aviram Les terres no eren nostres, sols parcers. No teníem res i la mare anava a la fàbrica érem filles úniques ,potser per això ens feia amigues, ens ho explicàvem tot.
Tu deies de gran vull ser quelcom,marxar del poble, estudiar, jo assentia però , el meu destí estava marcat , a la fàbrica a teixir.A l´escola jo dibuixava molt bé, els meus dibuixos la monja els solia penjar perquè tothom els veies , tenia traça. Tu em tenies una mica d´enveja. Però érem amigues i així ho vàrem continuar essent fins que la vida ens va separar, tu cap a Barcelona a estudiar i jo als telers , que només de tocar-los ja em feien venir esgarrifances.
Desprès la ciutat et va engolir com un llop, ja no et recordaves de l´amiga del poble, venies amb amics i ni miraves a les "xinxes"de la fàbrica
Varen passar els anys, em vaig casar, vaig tenir un fill i la meva vida va canviar. Treball casa, nen, no tenia gaire temps per dibuixar, tenia massa feina. De llegir, tampoc ho feia.
Un dia per la ràdio vaig escoltar el teu nom, havies guanyat un premi literari, tenies el que tu havies volgut.
Vaig comprar el teu llibre, em va agradar, els he comprat tots els que has escrit, De no llegir, he sigut lectora compulsiva.
Al tanatori algú m´ha preguntat en veurem plorar si et coneixia?. Si anàvem a l´escola, juntes de petites, sempre l´he recordat.
La noia semblant a tu m´ha abraçat i m´ha dit gràcies, segur hauria estat joiosa de tornar-la a trobar.
He preguntat, com ha sigut?. Un accident ha dit plorosa, quasi no ens ho creiem.
He pensat ens hem trobat tard!

Comentaris

  • Destins diferents...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-04-2019 | Valoració: 10

    Un relat amb molta paciència i ben relatat. És que la teua vida ha estat diferent de la teua amiga i així ha estat, que cadascú ha tingut el seu desti.
    Tu, li has llegit els seus llibres i t'adones que ha estat massa tard, ja ho diu el títol.
    Molt elegant i preciós.
    Una abraçada, Montserrat.
    Perla de vellut

  • No som res...[Ofensiu]
    Nil | 07-04-2019 | Valoració: 10

    M'acabo d'adonar ara mateix que ha sortit publicat aquest relat teu, el meu poema veig que encara no! Doncs fa setmanes que el vaig penjar. Aquest teu és força curiós, curiós de com dues vides, la teva i la de la teva amiga, empren camins diferents, degut a l'estatus social diferent al qual pertanyen. I vet aquí que la condició social elevada de la amiga no aconsegeix sarvar-li la vida i és que al final tothom s'ha de vinclar al seu desti.

  • Massa tard[Ofensiu]
    SrGarcia | 06-04-2019

    Sempre és massa tard per trobar-se.

    La vida té aquestes, coses, no es pot dubtar, però de vegades et trobes després de molts anys, si vols, és clar.

    No havia sentit dir mai això de la "xinxes", ho trobo molt curiós.

    Les classes socials ens separen, no sé si per bé o per mal, però és així.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

382 Relats

1211 Comentaris

199619 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.