Massa poques paraules per expressar el que porto a dins del meu cor

Pot ser que em torni a passar, pot ser que torni a caure en el mateix error, pot ser que em torni a enamorar d'algú que no ho hauria d'haver fet, com m'ha passat amb tu. El que si que no em podrà tornar a passar és que m'enamori per primera vegada de veritat, que és el que m'ha passat amb tu. He perdut el món de vista, el temps parlant amb tu s'ha aturat, així com les altres coses que no siguin ni tu, ni jo.
Ara em sento ferit, ferit d'un mal difícil de curar. Millor hauria de dir de dos mals: l'amor i l'amor impossible, el voler i no poder, el saber que no hi ha res a fer i no voler acceptar-ho, el estar perdut en un laberint i no trobar la sortida.
Et dec moltes coses però no te les puc pagar: l'amistat, l'ajuda, el poder fer el batxillerat que vull i tantes altres coses que no em venen a la memòria, però et dic de tot cor moltes gràcies.
Però jo no puc continuar així perquè aquest amor s'ha convertit ja en una passió, en un sentiment massa fort per estar-se dins del meu cor i ha de sortir d'alguna manera sinó em deixarà ferit per a tota la vida. Per això he decidit dir-t'ho, potser no gaire representatiu de la magnitud del meu amor, per no fer-te mal pensant que tu estàs fent-me'n a mi. Tanmateix no et vull perdre com a amiga perquè ets la millor amistat que tinc, no vull perdre les llargues converses fins ben entrada la nit, els moments de calma i pau interior que trobo quan estic amb tu, no et vull perdre per res del món, perquè seria com perdre una part massa important de mi.
Per això sempre que pensi en tu durant tota la meva vida veuré el primer amor, el sofriment, el neguit, l'amistat, l'ajuda, la bellesa interior, tot en el seu màxim exponent.
El que si que no faig és penedir-me d'haver-te conegut encara que m'estàs fent passar per molts neguits i moltes inquietuds; més aviat dono gràcies a Déu per el dia que et vaig conèixer i vaig poder contemplar el teu rostre, tota la seva bellesa i trobar-me amb uns ulls on hi havia vida i tendresa, tranquil·litat i sinceritat, alegria i pau; i al fons d'aquests ulls he pogut comprovar de primera mà com ets realment i per això m'he enamorat així de tu.
Jo no sóc un home gaire expressiu en les paraules però espero que sàpigues comprendre la magnitud del meu amor i al menys valorar el que sóc, cosa que jo no puc fer de mi mateix perquè tinc massa ferides, no aquestes, que em deixen poca confiança en la persona que segons diuen, sóc jo.
Per si no t'ho havia dit abans t'estimo amb bogeria i no em cansaria de repetir-t'ho.