Massa Català pels Espanyols i Massa Espanyol pels Catalans

Diuen que entre poc i massa. Diuen que no cal fer una muntanya d'un gra de sorra. Diuen que no és bo passar-se de frenada. Diuen que ni massa enllà, ni massa cap aquí. Diuen que els extrems no són bons. Diuen que no és bo dur les coses a un extrem. Diuen que no s'ha de ser radical. Diuen que ni poc ni massa. Diuen que es posa més pa que formatge. Diuen i diuen i van dient... I aniran dient més i més, millor i millor, bo i millor aniran dient uns i altres, amb el pas del temps.

En la meva època estudiantil, escoltava una música que m'enamorava: "Entre dos tierras" del grup "Héroes del Silencio". Certament, com a Centellenc que sóc, estic entre dues terres: Osona i el Vallès Oriental. És a dir, ente Vic i Granollers. Dues ciutats que aprecio molt i me les estimo i les conec més o menys bé.

Cert és que quan per sort o per desgràcia has nascut fill d'un pare Català i una mare Andalusa, els teus cognoms passen a ser meitat Catalans i meitat Espanyols. Jo sóc una persona amb 4 cognoms catalans i 4 cognoms andalusos. No pas com assegura la pel•lícula "8 apellidos catalanes", que per no ser, no es titula ni en Català. Ja està bé!

El fet no passa desapercebut per aquells qui defensen la puresa de la llengua Catalana. Aquelles persones altament sensibles a les incorreccions o barbarismes invasius que hi ha en el llenguatge popular, standard o del carrer.

En la sèrie de pel•lícules de Harry Potter, hi ha un personatge molt estimat pels seguidors de la saga: Hermione Granger. L'Hermione és una "Muggle" o sang bruta, que significa que els seus progenitors provenen d'una saga de la resta de mortals que no són mags. Aquesta característica d'Hermione Granger, paper que fa una jove actriu i promesa del cinema internacional: Emma Watson, esdevé un personatge molt atractiu i amb el qual m'identifico.

No és que el meu pare el consideri un mag, però és una persona sàvia, a la que professo una gran estima i admiració. No és que la meva mare fos una sang bruta, però va ser una persona que em va transmetre valors i entusiasme.

De la mateixa manera que argumento així, la meva mare no va ser una Fada, però la vaig estimar i vaig adquirir la seva gran lucidesa i extraversió. No és que el meu pare sigui un sang bruta, però és una persona que amb el seu tarannà i bona disposició a entendre's m'ha transmès una gran fortalesa i gran coneixement del meu entorn.

En fi, que si resulta que ets nascut a Catalunya, parles Català, tens residència a Catalunya o vols sentir-te Català, estimar el teu país, la teva nació i esdevenir independentista o professar admiració i proselitisme per l'independentisme... A Espanya no t'entenen.

I si ets o et sents Espanyol a Catalunya, ets massa Espanyolista, els Catalans no t'estimem i t'enviem a Espanya, on tu possiblement hi estiguis molt millor.
Llavors hi ha casos i casos. Hi ha gent de tot: Espanyols que parlen Català, Catalans que parlen Espanyol. Catalans que parlen només Català. Hi ha Catalans del Barça i de l'Espanyol. Hi ha Espanyols de l'Espanyol i del Barça, etc. Hi ha múltiples combinacions, tantes com el càlcul de probabilitats permeti seqüències aleatòries de sentiments de pertinença a una o altra nacionalitat, llengua o cultura i societat.

Hem d'entendre que a Catalunya no només existeixen aquestes dues nacionalitats o sentiments. Cal recalcar-ho. Avui en dia amb el fenomen migratori, Catalunya és un mosaic de cultures i llengües de moltíssimes persones de diferents nacionalitats i procedències. És a dir, som un conglomerat de nacionalitats, llengües, cultures i provinences socials totalment diverses, dispars, heterogènies, etc. Aquest fet enriqueix molt a la nostra cultura catalana. I hem d'estar plenament orgullosos d'aquesta riquesa que duen unes i altres cultures en aquesta societat canviant, de progrés i d'ideals nobles i de gent treballadora, honrada i senzilla, humil o grans persones que s'entreguen a les tasques que fan per aixecar el país i donar de menjar les seves famílies. Si la llengua és una convenció social, promovem el coneixement de la llengua Catalana arreu. Que s'eduqui en Català a uns i altres i que no es renegui de la cultura, llengua i sentiment Català enlloc. Som una nació històrica i això és un fet innegable. Estic orgullós de sentir-me Català.

És en aquest punt quan m'aturo, penso i em pregunto:

Sóc massa Català pels Espanyols?

O bé:

Sóc massa Espanyol pels Catalans?

Ser o no ser?

Aquesta és la qüestió Shakespiriana per antonomàsia.

Aquestes preguntes esdevenen retòriques en una societat multiracial, multicultural, i en el fons: Cosmopolita.

Visca l'heterogeneïtat, la diversitat, la cultura, la societat, la gent civilitzada, vinguin d'on vinguin. Sigui quina sigui la seva procedència. Sigui quin sigui el seu origen, condició social o llengua i sentiment amb les que s'expressi. El que compta és la civilització i el comportar-se humanament amb tots i tothom.

I si pot ser en Català, millor que millor!