Massa 'Breakfast in America'

Un revòlver de xocolata per a un paio estrambòtic, extravagant, estrafolari. El va posar sobre un radiador per tal que es desfés per poder-lo llepar sobre la superfície: la seva llengua (i cervell) desitjaven tastar una llibertat llefiscosa i calenta. La Debra, que li havia donat com a detall de postres el dia del seu cinquantè aniversari, passava de tot, atenent el més tocats. El Dia d'Acció de Gràcies el gall d'indi havia fugit per la ruta 66 i un reguitzell de companys i companyes havia tocat el dos per atrapar-lo, enriolats i més estabilitzats que mai. Algun s’errava i es desviava a la 99, 69 o 96, molt natural en aquella gent. No van tornar ni van ser buscats per ser tustats. De tant en tant rebien postals descolorides, amb segells de l'any de la picor o de la febre de l'or, i es preguntaven d'on les haurien tretes.

“Take a jumbo cross the water
Like to see America
See the girls in California...”

Havia seguit les indicacions d'aquella cançó que havia esgotat cantant amb la mania de la maria i altres substàncies que seguiren del bracet i a cada cèl•lula. La cambra ínfima que li havien assignat, assèptica, sort que l'havia poguda folrar del que aquella trepa li havia pispat i que ara reenviava via correu críptic.
Imatges de col•leccionista, antigues i no tant, de Sacramento, Yosemite, Fresno, Hollywood, Los Angeles...s'estirava les rastes podrides i serrava la dents amb les arrels prenyades de pus.

Potser si hagués anat a Texas hauria fet fortuna en comptes d’enamorar-se de la treballadora d'aquella comunitat terapèutica que no el provava a mesura que provava de fer-se-la seva, conduït per boja voràgine.

Encara bo que no li havien pres la targeta de la Vall de la Mort. Aquella nit hi 'viatjaria'...la Debra l’hi acompanyaria, llavors sí.