Màscares

Un relat de: Coralina

em recolzo a una cantonada del carrer,
deixant passar el temps i les persones davant meu.

Em recolzo i recordo...
recordo la nena que havia sigut. Una nena massa sensible per aquest món. Una nena que va aprendre a callar, ha passar desapercebuda, a fugir de tot.
Caminant d'un cantó a un altre amb la motxilla sempre carregada de por, angoixa.... i solitud.

Em recolzo i penso...
i com sempre, penso en tú.
Tú, que no vas poder compendre que la meva llum és com la d'una espelma: débil en la distància.

Em recolzo i sento...

Sento que m'he tornat de vidre, que qualsevol paràula pot trencar-me en mil bocins, que no puc aturar la força del vent.
Les onades m'ofegant per dins...tot tremola.

Em recolzo i imagino...

Imagino que et veig ara i aquí, en aquest moment, en aquest carrer, en aquesta cantonada.
Davant meu, ubservant-me amb un tímid somriure.
Pero jo no et puc mirar als ulls.

Em recolzo i ploro....

Ploro per què tinc por. Por de despertar-me del somni.
Por de mi mateixa...
Por de transformar-me en una estatua de pedra.



Aquí estic, a una cantonada del carrer: Pensant, recordant, sentint, imaginant i plorant.
Però per fora no sóc res més que una màscara. Una de les moltes cares que tancades en si mateixes passen davant meu. Ignoran que tots compartim el mateix sentiment de solitud.




Em recolzo i em pregunto...

Perquè?




Comentaris

  • M'encanta.[Ofensiu]
    somnisdecolors | 02-02-2011 | Valoració: 10

    M'encanta, m'encanta. Que n'hi ha de gent que mai diu el que sent, que es possa una màscara i no hi ha qui li llevi. Gran text !

  • no ens hem de tapar[Ofensiu]
    Lèvingir | 22-02-2010 | Valoració: 10

    allò que haviem estat i allò que som
    com tampoc allò que serem més endavant
    els anys que han de venir

    les màscares són d'autoprotecció
    però també quan ens les traiem poden ser
    il-lusió present o per venir,

    també cal dir que estar bé vetllar per nosaltres mateixos/es

    Lèvingir

  • Ens distencien...[Ofensiu]
    natasha | 28-01-2010

    ...tres anys però textos com aquest em recorden que hi ha sentiments universals.
    Preciós i trist.
    Una abraçada

  • la solitud...[Ofensiu]
    instants | 28-01-2010

    és una gran companya de viatge si l'arribes a comprendre i a estimar. La por... a la por se li ha de saber dir adéu de tan en tan.

    Una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Coralina

Coralina

12 Relats

38 Comentaris

13867 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
25 de setembre del 91.


Bombolles de colors. Somnis de sucre. Rialles de vidre. Ulls de conte. Carícies de mel. Ocells de fusta. Paraules d'aigua. Mans d'escorça. Parpelles de sorra del mar negre. Somriures de lluna. Fulls de llibre. Cants de sabors; maduixa, chocolate. Cos de nina de pelfa. Cabells de rajos de sol. Danses de flors. Petons de més. Dies de cafè. Llavis de fruita. Llums de coloraines.