Màscara endins

Un relat de: Bonhomia
DOGMA I

La fragilitat dels cossos que ens envolten no és ni de lluny casualitat, tots malcriats en l'abisme de les desavinences, enfrontats en una guerra però tots a sobre del mateix cavall.

DOGMA II

El cavall fuig de la societat deixant objectes de pedra i busts humans a mans d'un déu que mareja, que és terratinent del que no es pot observar, qui ho toca mor per l'ànsia d'haver-se cregut engalanat.

DOGMA III

En l'espai queda un buit per omplir, que lluny dels terrenys hòspits ens ajuda a reflexionar i a coneixer-nos tal com som, potser si volem meditant, i si podem analitzant, tot el paral.lelisme que existeix entre la nostra màscara i l'aparentament de vencedors.

CONCLUSIÓ

Crea't!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513985 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.