Cercador
MAS VALE PAJARO EN MANO QUE CIEN VOLANDO- refrany castella
Un relat de: montserrat vilaró berenguerSovint compro llibres vells. Un llibre per mi es un tresor jo que sempre he set lletraferida. La meva minsa butxaca ho agraeix ja que els llibres nous son cars. La saviesa i boniquesa de las paraules no te preu i es troba tant en llibres vells com nous. Jo estimo amb passió els llibres, com estimo amb passió les meves mascotes i no dubteu ni un instant, que lo mes preuat per mi es la meva família i els meus amics.
No se perquè us faig aquesta dissertació, també tindria de dir que m’agraden moltes mes coses, però això no es el cas. El cas es que entre el llibres vells a vegades pots trobar sorpreses. Entre les pagines d’una novel•la de Jose Calvo Poyato, en concret “El sueño de Hipatia”, vaig trobar aquesta “perla” en forma de carta.
Benvolguda Teresa:
Soc en Martí Balou, el teu veí. Suposo que al rebre la carta et sentiràs una mica estranyada Fa molt de temps volia escriure’t, però no tenia el valor per fer-ho..Ara es quasi una necessitat el que m’empeny a fer aquestes quatre ratlles.
Ens coneixem de tota la vida, tinc uns cinc anys mes que tu , però havíem jugat plegats. Ja saps que jo soc solter recalcitrant de tota la vida i visc amb la meva mare. Ella es ja gran i necessita unes mans femenines la cuidin i he pensat en tu. Tu tampoc ets jove i vius amb la família de la teva germana, el que faria que si et cases amb mi viuries a casa teva.
Al poble diuen que potser t’agrada un home de ciutat que no acaba de decidir-se.
Ja saps que no soc ric ni pobre, anar fent. Si tu vols ens en podríem parlar. Ja saps que els diumenges vaig a cine a Manresa. Tu podries agafar l’autobús i al poble ningú murmuraria ni malpensaria. Si tu vols diumenge
vinent dia 3 d’abril ens podríem trobar al Bar “El Lloro” a las 5 de la tarda, ja se el coneixes. Podríem parlar del nostre futur junts que pot ser prou bo.
De no ser així entendre no t’interesso i no passa res dona, tant amics com sempre, que per això som veïns
Pensa Teresa que encara que estiguis amb aquell xicot de ciutat, que no acaba de dir si vols casament, a vegades com diu un refrany castellà, que suposo també coneixes. “VALE MAS PAJARO EN MANO QUE CIEN VOLANDO” ., jo ho veig així
Esperant veure’t diumenge a “El lloro”, teu sempre.
Marti.
No se pas, si la historia va funcionar o no, lo que jo se que la carta em va fer riure, per l’entenedora que es. El que em pregunto. No hauria set millor parlar de tu a tu si eren veïns????. A vegades som estranys la gent ???? Oi????
No se perquè us faig aquesta dissertació, també tindria de dir que m’agraden moltes mes coses, però això no es el cas. El cas es que entre el llibres vells a vegades pots trobar sorpreses. Entre les pagines d’una novel•la de Jose Calvo Poyato, en concret “El sueño de Hipatia”, vaig trobar aquesta “perla” en forma de carta.
Benvolguda Teresa:
Soc en Martí Balou, el teu veí. Suposo que al rebre la carta et sentiràs una mica estranyada Fa molt de temps volia escriure’t, però no tenia el valor per fer-ho..Ara es quasi una necessitat el que m’empeny a fer aquestes quatre ratlles.
Ens coneixem de tota la vida, tinc uns cinc anys mes que tu , però havíem jugat plegats. Ja saps que jo soc solter recalcitrant de tota la vida i visc amb la meva mare. Ella es ja gran i necessita unes mans femenines la cuidin i he pensat en tu. Tu tampoc ets jove i vius amb la família de la teva germana, el que faria que si et cases amb mi viuries a casa teva.
Al poble diuen que potser t’agrada un home de ciutat que no acaba de decidir-se.
Ja saps que no soc ric ni pobre, anar fent. Si tu vols ens en podríem parlar. Ja saps que els diumenges vaig a cine a Manresa. Tu podries agafar l’autobús i al poble ningú murmuraria ni malpensaria. Si tu vols diumenge
vinent dia 3 d’abril ens podríem trobar al Bar “El Lloro” a las 5 de la tarda, ja se el coneixes. Podríem parlar del nostre futur junts que pot ser prou bo.
De no ser així entendre no t’interesso i no passa res dona, tant amics com sempre, que per això som veïns
Pensa Teresa que encara que estiguis amb aquell xicot de ciutat, que no acaba de dir si vols casament, a vegades com diu un refrany castellà, que suposo també coneixes. “VALE MAS PAJARO EN MANO QUE CIEN VOLANDO” ., jo ho veig així
Esperant veure’t diumenge a “El lloro”, teu sempre.
Marti.
No se pas, si la historia va funcionar o no, lo que jo se que la carta em va fer riure, per l’entenedora que es. El que em pregunto. No hauria set millor parlar de tu a tu si eren veïns????. A vegades som estranys la gent ???? Oi????
l´Autor
464 Relats
1635 Comentaris
322207 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquèa dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.
Últims relats de l'autor
- FÀBRICA DE PARAULES
- NAGHIB MAHFOUZ I KHAN EL KALILI
- L´ELEFANT D´EGIPTE
- TROBADA AMB ISIS
- ELS COLOSSOS DE MÈMNON
- DE LUXOR A ASSUAN
- LES QUATRE PASSAREL-LES I EL NIL
- AEROPORT DE LUXOR
- UN AVIÓ DE CINQUANTA ANYS
- COSIR AMB ELS MORTS
- MARISCADA AL CAIRE
- ELS ULLS DEL NIL
- Somnis d’ estiu
- MALEÏT TRETZE
- Sant Jordi