Cercador
MAS LES TORRES. ARTÉS. BAGES
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Josep Olivé Escarré havia sentit parlar d’aquesta casa en una època en que els propietaris agrícoles eren una ‘casta social’.
Em situava en primer lloc a la façana septentrional on hi ha un important desnivell orogràfic, que em permetia fer una fotografia en la que queda clara la finalitat de guaita i bada d’aquest edifici, des de l'any 1287, en que bisbe Ramon d'Anglesola comprà un camp dit de "Les Torres" del castell d'Artés.
L'any 1309, Berenguer de Guàrdia comprà a Bernat de Fals, hereu de Guillem Pujalt, al terme d'Artés, un lloc anomenat Les Torres d'Artés, amb la seva fortalesa, cases, edificis, conreus, rèdits, jurisdiccions i pertinences per 11.000 sous.
La trobem esmentada en el fogatge de 1553.
En el capbreu de 1693, el declaren Miquel i Margarida Torres.
L'any 1774, el propietari era Miquel Torres.
L'any 1872, ho era Miquel Mas i Torres. Maria Mas Planells, filla de Miquel Mas, es va casar amb Joan Roca i Riera.
L'any 1954 era propietat de Josep Roca i Dalmau i des de l'any 1960, de Josep Roca i Roquer.
Les ampliacions i/o reformes més visibles daten del segle XVIII i del segle XIX, coincidint amb el conreu intensiu de la vinya, que s’acabarà abruptament amb la fil•loxera.
Artés però, ha recuperat – be que molt minvada – la seva producció vitivinícola.
Em situava en primer lloc a la façana septentrional on hi ha un important desnivell orogràfic, que em permetia fer una fotografia en la que queda clara la finalitat de guaita i bada d’aquest edifici, des de l'any 1287, en que bisbe Ramon d'Anglesola comprà un camp dit de "Les Torres" del castell d'Artés.
L'any 1309, Berenguer de Guàrdia comprà a Bernat de Fals, hereu de Guillem Pujalt, al terme d'Artés, un lloc anomenat Les Torres d'Artés, amb la seva fortalesa, cases, edificis, conreus, rèdits, jurisdiccions i pertinences per 11.000 sous.
La trobem esmentada en el fogatge de 1553.
En el capbreu de 1693, el declaren Miquel i Margarida Torres.
L'any 1774, el propietari era Miquel Torres.
L'any 1872, ho era Miquel Mas i Torres. Maria Mas Planells, filla de Miquel Mas, es va casar amb Joan Roca i Riera.
L'any 1954 era propietat de Josep Roca i Dalmau i des de l'any 1960, de Josep Roca i Roquer.
Les ampliacions i/o reformes més visibles daten del segle XVIII i del segle XIX, coincidint amb el conreu intensiu de la vinya, que s’acabarà abruptament amb la fil•loxera.
Artés però, ha recuperat – be que molt minvada – la seva producció vitivinícola.
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5425834 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS