Cercador
MAS BANÚS DE TAVÈRNOLES. OSONA.
Un relat de: Antonio Mora VergésL’Anna Mora retratava sobre un mar de colza la senyorial casa del Banús, al terme de Tavèrnoles, a la comarca d’Osona, que identificàvem gràcies a la Maria Plana Pla.
La documentació del mas Banús comença l'any 1030, encara que la primera menció directa de la família i mas Banús (els documents esmenten sempre la grafia Benuç o Benucci) és de l'any 1245; d’aleshores encà es poden historiar 26 generacions que per successió normal han estat habitant el mas.
L’any 1245 B. d'Angulo i la seva muller Arsendis estableixen a Andreu Benucci en el lloc on hi ha l'actual mas Banús, que formava part d'una gran partida de terra nomenada Guardiola (en record d'una antiga fortalesa o guàrdia).
Més tard el domini alodial del Banús passa al monestir de Sant Pere de Casserres.
Durant el despoblament produït per la pesta negra de 1348, el mas sobreviu i comença a engrandir-se i la Guardiola passa a formar part del patrimoni dels Banús al mateix temps que Pere Miquel adquireix, l’anyl 1378, una casa a la ciutat de Vic i compra altres terres de les rodalies.
L’any 1547 el mas es fusionà amb el mas Esplugues de Sant Feliu de Planeses, avui en terme de Sant Sadurni d’Osormort; fou la fusió de dos grans masos que utilitzaven els dos noms indistintament, essent sempre el lloc de residència el Banús, aquesta situació s'allargà fins que el 1895 es legalitzà l'ús del cognom Banús; al segle XVIII adquiriren una altra casa a Vic i més tard a Barcelona, de manera que el mas quedà despoblat durant un temps dels seus propietaris.
Segons Camps i Arboix, el projectista del mas sembla haver vingut de França, i l'arquitectura s'assembla a la del Cavaller de Vidrà; dates de les llindes: 1773, 1775, 1749, 1763 i 1776.
L'oratori – sembla que advocat al Sagrat Cor, ens agradarà rebre’n confirmació en el seu cas a l’email
coneixercatalunya@gmail.com ) - ha estat construït pels hereus actuals del mas, que hi han posat diversos elements comprats a antiquaris o recuperats d'altres indrets.
La història dels demés elements (cabana, finestra, bassa, masoveria i portal) va unida a la del mas, en el que es desenvolupa avui l’activitat de turisme rural.
La documentació del mas Banús comença l'any 1030, encara que la primera menció directa de la família i mas Banús (els documents esmenten sempre la grafia Benuç o Benucci) és de l'any 1245; d’aleshores encà es poden historiar 26 generacions que per successió normal han estat habitant el mas.
L’any 1245 B. d'Angulo i la seva muller Arsendis estableixen a Andreu Benucci en el lloc on hi ha l'actual mas Banús, que formava part d'una gran partida de terra nomenada Guardiola (en record d'una antiga fortalesa o guàrdia).
Més tard el domini alodial del Banús passa al monestir de Sant Pere de Casserres.
Durant el despoblament produït per la pesta negra de 1348, el mas sobreviu i comença a engrandir-se i la Guardiola passa a formar part del patrimoni dels Banús al mateix temps que Pere Miquel adquireix, l’anyl 1378, una casa a la ciutat de Vic i compra altres terres de les rodalies.
L’any 1547 el mas es fusionà amb el mas Esplugues de Sant Feliu de Planeses, avui en terme de Sant Sadurni d’Osormort; fou la fusió de dos grans masos que utilitzaven els dos noms indistintament, essent sempre el lloc de residència el Banús, aquesta situació s'allargà fins que el 1895 es legalitzà l'ús del cognom Banús; al segle XVIII adquiriren una altra casa a Vic i més tard a Barcelona, de manera que el mas quedà despoblat durant un temps dels seus propietaris.
Segons Camps i Arboix, el projectista del mas sembla haver vingut de França, i l'arquitectura s'assembla a la del Cavaller de Vidrà; dates de les llindes: 1773, 1775, 1749, 1763 i 1776.
L'oratori – sembla que advocat al Sagrat Cor, ens agradarà rebre’n confirmació en el seu cas a l’email
coneixercatalunya@gmail.com ) - ha estat construït pels hereus actuals del mas, que hi han posat diversos elements comprats a antiquaris o recuperats d'altres indrets.
La història dels demés elements (cabana, finestra, bassa, masoveria i portal) va unida a la del mas, en el que es desenvolupa avui l’activitat de turisme rural.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5430157 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ