Marta

Necessite escriure alguna cosa sobre Marta.


Estime a Marta.
Ale. Ja ho he escrit.

Però, en realitat, allò que necessite és estar amb ella, i xerrar. Estic enamorat de Marta. Pense molt sovint en ella. Recorde quan xerràvem a manta: en la casa de Piera de la mar, en Mercadona, en l'estació del tren, en casa Marta...
I tot això se n'ha anat. La relació s'ha trencat (ja fa molt de temps).
Ella no em vol gens. Però jo a ella sí, encara seguisc enamorat d'ella.
Ja no ens parlem. Totes les nostres converses han passat a la Història, ja no existeixen, com ja no existeix una relació entre nosaltres.

Però almenys ella, Marta, sí que segueix existint, i jo també. Seguim estant vius, i açò encara dóna una espurna d'esperança.

Mentre espere, seguisc pensant en Marta (no sé per quant de temps més).


Grau de Gandia, a 11 de novembre de 1996.
A Marta.