Mars

Un relat de: bufanúvols

Els mars
ens apropen.
Bocins de vidre
ens xoparàn
en qualsevol platja,
a l'alba
d'un hivern.

Ulls de pruna,
passegem
acaronant les ones.

Les nits
als cors
per mars
que ens apropen
acullen els estels orfes.

Solitud
que passa.

Platges,
antigues cançons,
ressons,
vent que ens gela,
núvols que passen,
que ens acompanyen,

Ulls de pruna
acompanya'm
aquesta nit
pels canyars,
vora els mars
que ens apropen,

Comentaris

  • unmarpernopensar | 21-12-2007 | Valoració: 10

    Uffff! Preciós.

    El mar és la meva vida, doncs això n'és l'essència.

    Felicitats.

  • últimament[Ofensiu]
    ANEROL | 21-12-2007 | Valoració: 10

    estic fent una ullada a poetas com Lorca, Miguel H... i una mica has fet pensar en el primer.
    Moltes gràcies per comentar-me

Valoració mitja: 9.67