Cercador
marketing
Un relat de: teresa serramia- Compartir:
“La Madre” es deia Blanca i anava tota negra.
Cisellada de dolcesa, pressidia la classe
una Mare de Déu que sempre somreia.
“Els pajes” cada dia l’omplien de flors i de pregàries.
Totes érem sorolloses poncelles del jardí
badant-nos dia a dia un poquet més. Jardí
ple de pupitre i tinters, plomilles tacant de negre
el full tan blanc de la nostra innocència. “La Madre” tenia un geni de mil dimonis però un dia se li omplí
el rostre de llàgrimes: se li havia mor la mare.
Ens regava amb renys, cants, danses, poesia, resos, teatre i debats: mai vaig ser tan feliç. M’estimava potser perquè feia cara de bona nena, d’angelet bufador quan, com escarabats anestesiats per la llum radiant, avançàvem pel passadís central de la capella.
Fora, ens esperava la paradeta plena de tramussos, pegadolça, regalèssia i un gust fascinant i encegador
d’adolescència.
Comentaris
-
els records[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 01-03-2011
de ben segur que ens ho passàvem bé, malgrat aquell mal geni que a voltes gastaven, potser no eren tan dolents com ens creiem en algun moment de mal humor. El temps, tot ho magnífica, però és tan agradable veure sempre allò de bo que ens queda.
No deixem de somiar.
Ferran -
"la madre"[Ofensiu]panxample | 26-02-2011 | Valoració: 10
es deia Blanca i anava tota negra. Tenia mal geni.
Però en tens bons records, de pega-dolça, d'angelet bufador , amb gust d'adolescent.
i que bé que ens ho expliques -
Perdó![Ofensiu]Nonna_Carme | 26-02-2011
He clicat malament i he deixat el comentari a la meitat.
Quant m'agrada llegir els teus poemes, Teresa! Suposo que ets tu la que , un dia va venir a Sant Boi, a la biblioteca, a llegir els seus poemes. Aquell dia no vaig poder anar-hi. Tant que m'hauria agradat parlar amb tu personalment.
Una abraçada amb molta,molta admiració. -
Records de infantesa.[Ofensiu]Nonna_Carme | 26-02-2011
Fins i tot les persones que, en aparença, són més dures, tenen sentiments.
-
Com sempre [Ofensiu]David Gómez Simó | 24-02-2011
captivador.
Una poesia d'aquella que et queda dins i que et diu moltes coses.
Amb el teu permís ( i si em dius que no arribes tard perquè ja ho he fet) vaig a compartir-lo al facebook de la llibreria.
Una abraçada. -
Eliminar l'anestèsia[Ofensiu]franz appa | 24-02-2011
L'anestèsia s'ha anat diluint, i aquelles carones d'àngels bufadors s'han tornat tota una altra cosa. Potser la societat ha triat canviar aquella anestèsia, aquella "llum radiant de capella", per una anestèsia de pantalles brunzidores on la vida es burla de si mateixa, autosatisfeta en la pròpia ignorància.
Queda la defensa del record transparent, la clara anàlisi del que va ser mutilat amb "un geni de mil dimonis". I queda la il·lusió d'aquell "gust fascinant i encegador d'adolescència" que ens has sabut preservar i transmetre en aquest nou teu meravellós poema. Un poema amb gust, certament, i amb flaire i essència que, si evoquen el ranci regust de la sagristia florida, és perquè l'han sabut deixar enrere.
No hi ha millor manera per eliminar l'anestèsia que retratar-la amb precisió. I si és amb preciosisme, com a la teva poesia, encara millor.
Una abraçada,
franz -
M'ha agradat[Ofensiu]Epicuri | 24-02-2011
No es tota expressió de la vida un art? ritus, record, paraula,poema,pietat...
-
bells records[Ofensiu]joandemataro | 24-02-2011 | Valoració: 10
d'altres temps, com va canviant tot a la vida oi Teresa...
una abraçadota
joan
l´Autor
86 Relats
397 Comentaris
82637 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95
Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)
Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...
Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.