Marina

he vingut fins aquí per a trobar-me amb aquesta marina tan encisadora que m'ha portat els blaus d'un paisatge que descrius com si cada vers fos una pinzellada. Magnífic, com tots els que t'he llegit.
Fa dies que passo per veure si has escrit alguna nou poema o relat. Espero que ho facis aviat, J. Lluís, i que poguem tenir el goig de llegir-te novament.
Una abraçada

com si és muntanya les teves descripcions són úniques i una delícia per a qui et llegeix. He vist el mar com un rèptil màgic , arrossegant-se per la sorra. Preciós!
Malgrat sigui virtual, gràcies per la teva amistat i pel teu recolzament en grau superlatiu. GRÀCIES.
Espero amb impaciència un nou relat teu.
Una abraçada, Josep Lluis.

Llegint el teu amable comentari de la meva "Marina", i seguint el teu enllaç, he trobat la teva, que desconeixia.
Molt colorista i ben estructurada, té el regust d'una havanera amb el seu acompanyament de cremat de rom, i l'empremta de qui deu estimar profundament aquests magnífics paisatges de grisos i blaus canviants de la nostra Mediterrània.
Salutacions i enhorabona.
Ramon

Un joc dolç a partir dels colors: del blau cel, sempre el blau del cel clar i misteriós, i el blau marí, potent, immens, intens!
Un poema preciós!

Ja saps que m'encisa el mar, i els teus versos me l'han apropat generosament, dibuixant un paisatge i una escena amb traç ferm.

Una abraçada blau i blanca,
Unaquimera

Bonica imatge de dos colors separats per l'horitzó. Tinc debilitat pels poemes al mar i m'agraden, a més, els poemes amb rima. Aquest teu té les dues coses.

Posar rima a un poema costa i hi ha el risc de forçar el que volem dir o de fer una rima simple i cançonera. Però molt sovint el resultat és molt bonic.