Marina

Un relat de: abraham

No sé per quin misteri d'inclemència
en el més ric, mitjà o pobre bressol
arriba una nena i el goig de la presència
d'aquell nou nat és niu de desconsol.

Metges callats, apuren la ciència:
saben d'un cromosoma, d'un de sol;
res no es pot fer; sols ferma paciència
podrà o no, ofegar el plor del desconsol
dels pares, ben segurs que la filla que arriba
serà per ells ferida sempre viva
punyent espina que mai no els deixarà.

A voltes la Marina els volia somriure
ben innocent que pel sol fet de viure
ha de viure d'amor. Sempre el tindrà.

Comentaris

  • abrhi[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 17-01-2006

    els desitjos es fan realitat si dos volen...

    som el que ens falta
    i ara mateix, el que som em sembla que ens sobra.
    una abraçada

  • Buuuf!!![Ofensiu]
    biel | 14-01-2006 | Valoració: 10

    Emotiu, trist, dolorós...
    Encara que amb un final preciòs: l'amor per damunt de tot, inclús de la mort!
    estilisticament també està molt bé. Ets tot un mestre en aquest art!
    Endevant!

  • amor...[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 12-01-2006 | Valoració: 10

    ha de viure d'amor...
    un poema preciós...
    no tinc paraules, davant de sentiments tan forts...
    Només un petó, i una abraçada ben ben ben forta...
    i ja se sap, que l'amor fa dels teus versos...els millors.
    T'stm!
    E.T.E

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de abraham

abraham

100 Relats

254 Comentaris

86752 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Nascut un any molt fred a Palestina ( 1978). Criat entre Catalunya i el meu país natal.

Sempre me considerat un nen, noi i home incomprès, és potser per aquest motiu que vaig començar a empendre l'aventura de l'escriptura molt aviat i també potser el motiu de que des d'aleshores no hagui parat.
Llegir i escriure, són dues activitats que faig a diari; cada nit, quan el meu cap entra en el millor estadi per a la reflexió.

Així, com mai he parat quiet intel·lectualment tampoc físicament, doncs el desitg de saber i conèixer m'ha dut a racons de món ben diferents desde els 18 anys.

Dins d'aquesta maravellosa recerca que és la vida, he topat amb aquest maravellós espai, on m'hi trobo realment molt agust i el qual m'ofereix la sortosa possibilitat de trobar-hi bons relats per pensar o gaudir, i on, a més a més, tinc la possibilitat de expressar-me lliurement i de llegir, sempre gratament, bones i males crítiques sobre el meu treball.

Moltes gràcies a totes i tots per els vostres comentaris i per oferir-me tans bons moments de lectura.

M'agradaria molt compartir amb vosaltres opinions i converses. Sempre resulten millor prenent un café, però aquí us deixo el meu e-mail:

abraham_lluc@hotmail.com

Un plaer compartir aquest espai amb vosaltres!
Una gran abraçada amics