MARINA LA MAR

Marina la Mar damunt la Mar,
vestida del blau de tots els blaus,
anant cap al port dels seus somnis,
buscant el recer del seu alè
mes enllà del llunyà horitzó.

Marina la Mar damunt la Mar,
vestida del blau de tots els blaus,
anant cap a l'illa dels Déus,
buscant empar llurs onades...
Fugint de de l'injust revellir!

Marina la Mar damunt la Mar,
vestida del blau de tots els blaus,
mandrosa i sense maror,
ferida de mort i endolada,
plorant la nostàlgia dels segles.

Marina la Mar damunt la Mar,
vestida del blau de tots els blaus,
ja arriba a l'illa somniada!
Ja obrin el cau ses sirenes
per deixar entrar la Mar
al port del bressol dels Déus.

Marina la Mar damunt la Mar,
vestida del blau de tots els blaus,
ja canta Posidó l'epitafi,
silenci! Li mana al temps:
Ha mort el mirall del sol!
La lluna no te companyia!

S'ha enzés la ira dels Déus:
el raig, el vent i l'onada,
llançats per la mà de Zeus,
viatgen cremant el cel
cap al maleït profà.

Marinava la Mar damunt la Mar
abillada del blau de tots els blaus,
ja no te vaixell Caront,
des de l'Hades, milers d'òbols
brillen com una mar...
però diners no són vida.