Marie Joan I

Corrien els temps de la revolució Francesa, era el dia 8 de desembre de 1789 i plovia, els rebels i camperols havien assaltat el castell i capturat a qualsevol membre de la reialesa, a tots menys una, Marie Joan.

Ella havia estat una filla il·legítima del rei fins al moment, però tot i així la seva vida corria perill. Es va acomiadar dels seus servents més fidels, la serventa Jôsephine i el jardiner Jacques. Abans de dirigir-se al bosc per escapar, es va acomiadar també del seu xicot, en Jerôme. N'hi estava molt del Jerôme, era alt i ben plantat, amable i divertit.

Marie corria pel bosc, sabia que algú la seguia. Els seus cabells rossos llargs queien xops a l'espatlla. El seu vestit lilós tan car es barrejava amb el fang. Marie va caure i desesperada va amagar el seu cor a la soca d'un arbre molt jove. Poc desprès, va ser atacada per algú molt conegut i el seu cos va ser destruït.

200 anys desprès, el 8 de desembre de 1989, una nena era trobada al bosc, al costat d'una arbre ja bicentenari. Era una recent nascuda, que segurament els seus pares van abandonar. Es deia Joan Marie.

El dia 8 de desembre del 2005, Joan ja tenia 15 anys. Havia estudiat en un convent francès per a nenes i avui s'havia llicenciat. Tenia que elegir universitat, però ella no volia estudiar. Aquell mateix dia, una noia pèl-roja i un noi alt i morè van venir a buscar-la. Li van dir que era molt urgent i que tot el que passés a partir d'ara canviaria radicalment la seva vida.

La noia es va presentar com a Joseph. Tenia catorze anys i duia una samarreta negra amb insults cap a la societat. Ho complementava amb una falda ampla i unes mitges a ratlles vermelles i blanques.

El noi es deia Jacques. Tenia disset anys i treballava com a jardiner.

Aquests dos personatges ressonaven dins de la ment de Joan, com si ja els coneguessin.

-T'hem d'explicar moltíssimes coses, Marie.
-Tens una força dins teu que no t'esperes - afegí Jacques.




Com podien saber el seu segon nom? Qui eren? Pensava Joan

PHI