MARIA

Un relat de: LOSKI
Ja fa quasi sis anys que et tinc aquí, cada vegada que et miro ..., m'emociono. Ets meva,..bé, jo et sento part de mi, i segurament m'equivoco, doncs cadascú és ell i d'un mateix, però jo et faig meva. Hi ha moments concrets, és clar, que penso que ets diferent a tots els nens i nenes, i evidentment que ho ets, doncs tots som únics, però tu és diferent el que em transmets. Tens un dó especial, un no sé què, que em captiva i captiva a molta gent. En saps, i no ho fas exprés. Això es té o no es té, i tu ho tens. Aquests ulls, color de mel (com diu l'àvia), diuen molt, expressen tot i més. La finor dels teus rossos cabells fan parlar, comentar a la gent, si més no d'on han sortit. De boca gran, i no en và,, surten d'aquí infinitat de paraules que fins i tot ens esgarrifen per la seva magnitud... M'agrada la teva espontaneïtat, a vegades m'espanta..., soposo que a tots. De mans i peus inquiets, gesticules sens parar, de moviments constants..., també saps parar. Interessada en allò que t'interessa, sinó en passes ràpidament, atenta en allò que et mareix atenció, sinó de fer-te la sorda també en saps. Presumida i nena quan et ve de gust, l'altre extrem també el domines. Veu forta o ben fina, cadascuna al seu moment, ja en saps ja!!!
Carinyosa, mimosa estimada per tots, ets la meva Maria preferida.
Recorda sempre, que la "mamà" és aquí.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

LOSKI

3 Relats

0 Comentaris

1794 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor