Cercador
Maria Neus
Un relat de: rautortorplorava amb l'aigua del torrent altiu,
plorava i m'enyorava
veient passar els blancs núvols
que t'havien vist al teu país.
Sol, desfullant records verges d'altre temps,
somiava amb l'aire que xiulava lluny,
somiava i recordava
dos ulls plorant el dia
que vas deixar el llit del meu país
Sol, enxiquit per l'angoixa d'estar sol,
parlava amb l'ombra de la meva mà,
parlava i escoltava,
perdut en mi, veus i plors
que vas oblidar-te al meu costat.
La Selva de Oza, estiu del 68
Comentaris
-
cançó[Ofensiu]rautortor | 12-06-2019
-
A la Neus d'Areny-Plandolit, in memoriam[Ofensiu]rautortor | 26-10-2015
El dia 5 d’aquest mes d’octubre moria a Andorra la Neus d’Areny-Plandolit, la musa inspiradora d’aquesta cançó. Pel que jo recordo, la Neus era una persona alegre, un doll de simpatia i sinceritat, sempre disposada a col·laborar, una persona que es feia estimar. Ella fou per mi un d’aquells amors primerencs d’adolescència, desgraciats de mena, mai segellats ni per un bes. De totes maneres, la cançó que li vaig dedicar em va servir per mantenir viva, encara que fos mentalment, aquella flameta afectiva.
Ara bé, hi ha un detall que no em podré perdonar mai. Durant els gairebé cinquanta anys de vida de la cançó, ni una sola vegada, que jo sàpiga, la vaig cantar en presència seva. Inversemblant però cert.
Neus, Maria-Neus, reposa en pau i que el pes de la terra et sigui lleuger.
-
Informació complementària[Ofensiu]rautortor | 01-10-2011
Aquest poema és la lletra d’una de les meves cançons, de quan formava part d’un grup de nova cançó a Lleida –Can 64 era el seu nom–, allà pels anys seixanta. Si, a més a més de llegir-lo, voleu escoltar com sonava, només us cal seguir aquest rastre:
http://www.youtube.com/watch?v=DaKgthE7R8M
I si us voleu informar sobre el tarannà del grup podeu accedir al web mitjançant aquesta altra adreça:
http://www.can64.com
Raül
l´Autor
222 Relats
757 Comentaris
138548 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Últims relats de l'autor
- Haikus de primavera
- ... i els canons deixaren de cridar
- És quan penso en tu
- Laocoont 2.0 [a Tel Aviv]
- L’àngel caigut
- El cromlec dels dotze menhirs
- Quan arribi l’hivern
- Sé d’un lloc, sé d’un temps
- L’om i el llamp
- Nit de finestres
- Abans de res, abans de tot
- El mastí del cavaller
- Amb el darrer vol
- L'aroma
- Encara