Maria encinta

Un relat de: jacobè

Reposa amanyagada de qui t'acarona les entranyes,
de qui flaira el so dels teus pensaments,
de qui dansa quan rius.

Prepara el pit mirant la lluna
perquè en broti llet clara
com llençols estesos a la llum de la nit.

Pareu taula,
ofereix-li vi.
Que esquitxi somnis amb els primers dits.

Quan et banyis a la platja,
desclou el porticó del teu melic
perquè esbrini els cels de la mar que l'abraça.

Abans que albiri el sol
no el privis de savis antulls de dama prenyada,
que la vida és prou agra,

de vegades.

Comentaris

  • Darrers versos[Ofensiu]
    Màxim Serranos Soler | 31-07-2008 | Valoració: 8

    M'han agradat molt els dos darrers versos:

    que la vida és prou agra,

    de vegades.

    Trobo que es comenten sols.

Valoració mitja: 9